o ha demanat l´arquebisbe Cañizares: que els catòlics vagen a orar junts a les esglésies per «España y su unidad» «de destino en lo universal» li ha faltat afegir. ¿Que l´arquebisbe valentí vol ressucitar el nacional-catolicisme? M´ha colpit com un malson, la vella crida a la pregària per la sacrosanta unitat nacional d´Espanya. ¿Intenta l´actual jerarquia catòlica valenciana adoctrinar en «Formación del Espíritu Nacional» com feia durant el franquisme? ¿Vol provocar una croada contra la llibertat de pensament dels valencians com feia el nacional-catolicisme? ¿Com fan els islamistes radicals amb les pregàries a favor de la guerra santa? Qui és qui fa nacionalisme excloent a València?
L´arquebisbe Cañizares sembla haver eixit d´un reclós armari de sacristia de la postguerra, quan l´església espanyola passejava el Caudillo «bajo palio», com si fóra la sagrada Custòdia. I dic açò perquè un servidor pertany al ram d´aquells „catòlics oficials„ als quals «la fe no escalfa» que digué el clàssic. Per això puc manifestar-me contra la seua oratòria doctrinal i al mateix temps a favor de l´encíclica del papa Francesc „que m´he llegit amb gust„, on reflexiona sobre la salvaguarda vital del planeta. Del planeta Terra que compartim els humans, creients romans o no, amb els animals i la resta d´éssers vius. Una encíclica on lliga franciscanisme i ecologisme. Igualment compartesc les declaracions que el Papa ha fet als EE UU i a l´ONU.
També en puc fer broma, però, parafrasejant aquell versicle bíblic que diu que «hi ha un temps per a riure i un temps per a plorar». Per això, l´exclamativa i exagerada crida de l´aquebisbe Cañizares m´ha recordat una dita anarca dels anys seixanta, que deia allò de «follem, follem, que el món s´acaba». Una dita apocalíptica que només s´acomplí en part. Perquè el món no s´ha acabat encara, a pesar de les guerres terrorífiques que estan provocant morts, misèries i exilis constants.
¿Necessita la gent d´oracions com les que l´arquebisbe ha fet a la Seu valentina? ¿En connivència amb quins polítics s´atreveix a dir el que ha dit? Tot fa pensar que el suport que té és el d´aquells que fins fa poc manaven i ara són l´oposició. ¿Serà que l´església catòlica veu amenaçats els seus privilegis doctrinaris i fiscals? Si vol actuar en política, la jerarquia eclesial valentina s´hauria d´inscriure com un partit polític més, i, de pas, cotitzar a Hisenda per les seues poderoses propietats. Pel que diu quan prega a Déu, l´arquebisbe de València representa els més doctrinaris del PP. Jo em quede, si més no, amb les oracions del papa Francesc.
