04 de octubre de 2015
04.10.2015

Evitar el col·lapse ambiental i social

04.10.2015 | 04:15

Avui existeix un consens general, en la comunitat científica,en que les activitats humanes estan provocant un procés de degradació que ens apropa perillosament als límits ecològics del planeta. Es denuncia, entre d´altres, la pèrdua de diversitat biològica, o l´ús de recursos vitals a un ritme superior al de la seua regeneració (quan son regenerables) i la producció de residus contaminants per damunt de la capacitat de la Terra per adigerir-los.

Un dels límits ja sobrepassats és la concentració de CO2 en l´atmosfera terrestre, cosa que ha començat a alterar greument el clima del planeta. De fet, els impactes del canvi climàtic (CC) s´estan ja fent sentir en tots els continents: la capa de gel de l´Àrtic i les glaceres retrocedeixen acceleradament i s´intensifiquen els fenòmens atmosfèrics extrems com sequeres, inundacions i huracans, destruint videsi ecosistemes. Al nostre país, per exemple, tenim greus problemes de pèrdua de collites i de destrucció de terrenys agrícoles i de recursos hídrics. El CC està contribuint, en definitiva, a un procés de degradació generalitzada que amenaça amb esdevenir irreversible, fent inhabitable la Terra per a l´espècie humana.

Cal frenar aquest CC amb la màxima urgència i encara podem fer-ho, si adoptem, sense més retard, les mesures necessàries, fonamentades per la comunitat científica. Això és el que cal que es produesca en la Cimera del Clima que tindrà lloc a Paris aquest proper desembre. Es necessita un acord universal de reducció de gasos d´efecte hivernacle, ambiciós i vinculant, que impulse les energies renovables i pose les bases d´una transició a economies baixes en carboni.

Però aquesta adopció ensopega amb interessos particulars a curt termini que es converteixen en seriosos obstacles que cal combatre: les grans companyies petrolíferes, per exemple,pressionen als governs i subvencionen un negacionisme sense fonament; també hi ha oposició sindical a l´abandó del carbó per evitar pèrdues dellocs de treball, en volta d´exigir ocupacions sostenibles.

Cal reconèixer que la transició a una economia baixa en carboni té un cost indubtable. Ara bé, com han mostrat nombrosos estudis, si no s´actua ja, s´acabarà produint una recessió econòmica molt més costosa i, el que és molt pitjor, es contribuirà a una degradació socioambiental difícilment reversible,que produirà un brutal col·lapse de les societats humanes.

No podem oblidar, però, que el CC és sols un dels problemes que amenacen la supervivència de la espècie humana. Tan necessari com frenar el CC és posar fi a l´esgotament de recursos vitals, lluitar contra la contaminació, protegir la diversitat (biològica i cultural) o erradicar la pobresa.
Tots aquests problemes es potencien mútuament, vinculats a un sistema socioeconòmic que es basa en un permanent creixement econòmic i demogràfic, insostenible en un planeta finit. Resulta il·lús, doncs, pretendre resoldre aïlladament el CC, o qualsevol altre problema, com ara les doloroses i conflictives migracions de milions de persones. Es tracta d´una única problemàtica polièdrica i la solució haurà de ser-ho també: per això milers d´ONGs, experts i institucions han treballat durant tres anys en l´elaboració d´uns Objectius de Desenvolupament Sostenible universals, per fer front a la greu situació d'emergència planetària, amb mesures detallades per donar solució al conjunt de problemes i establir les bases d´una transició a societats sostenibles.
L´Assemblea General de Nacions Unides acaba d´aprovar aquests objectius i l´agenda per assolir-los. Com ha afirmat el secretari general de Nacions Unides, «sabem el que cal fer i com fer-ho». Sols falta voluntat política, que no és la voluntat dels polítics, sinó la de tota la societat. Caldrà una pressió ciutadana permanent per a que l´Agenda per un Desenvolupament Sostenible avance de manera efectiva i, per començar, per a que la Convenció del Clima de París-2015 contribuesca de forma decisiva a l´objectiu de frenar el canvi climàtic. Es tracta, sense exageració, d´una qüestió de supervivència i, convé no oblidar-ho, d´una tasca apassionant per a les actuals generacions.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine