Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Cara al nou

No celebre sempre el 9 d´Octubre, depen on siga. De vegades enmig de la riuà€ del Xúquer o amb el Túria a punt de eixir-se´n de mare o del llit. Altres, arribava el primer al Palau de Benicarló, acompanyat de Miquel Tendillo: fou aquell primer octubre en qual García Miralles i Joan Lerma ens rebien (no diré el que ell em va dir, ni eixe dia ni al llarg de la campanya, he fet un diari de idem). Miquel es va descosir l´etiqueta de la jaqueta de Saint Laurent, igual a la del president (la seua la va comprar Mariví, com sempre).

Al Palau de la Generalitat, recorde que amb doña Sofia xerrant sobre diverses coses „en especial el príncep Felip de Borbó i el seu amor nòrdic o de la infanta i el genet de Sevilla, Astolfi„ ella feia com que no estaba impressionada, molt germánica „una Schlewig-Holstein com Catherina la Gran„ i després no sé si estava a prop Teresa Alvárez de Toledo o la Asunción Valdés, que tenia bon rotllo. Segur que Manuel Blanco ens posava alfils a prop, entre la reina i el cavall.

Amb Zaplana només vaig anar una vegada i amb Olivas i Camps mai, no em passava pel cap. Un jorn, al saló daurat, vaig proposar a Lerma crear una situació ideal per a ex presidents i ell no va voler (pensava en Josep Lluís Albiñana, però era sols del pre-Consell). He proposat coses, algunes que es convertiren en llei. Altres, com el Centenar de la Ploma, mite.

Les preses de possessió les recorde, amb Albiñana, amb Lerma, amb Zaplana, és clar, i la més forta, una en la qual part del PP mossegava a l´altra: inenarrable i impagable. ¡Quines brofegades vaig escoltar en boques de burgeses furioses!

I ara un flashback més enrrera encara, quan sols feien la processó cívica, i quan van coronar a la Verge del Puig „eixa icona bizantina„ i donaren una festa al palau de Benicarló, amb Franco (sic) dins a tal d´hoste. I l´avi del meu amic, César Mateu, que li va regalar un tortell, que entregava el camarada Martí i en el que el pastisser de Sueca, havia posat «Mateu a Franco». No el van afusellar de miracle. L´avi era genial, el net ho és més, pel sentit de l´humor. Els Mateu tenen llarga història al Regne de València.

Un 9 d´octubre, al castell mig íber o mig cartaginés d´Alacant, Lerma va fer legal l´Himne de Serrano i la senyera amb franja o ben franquejada. Disgustat a més no poder, jo me´n vaig eixir de la sala amb Muñoz, delegat de El País llavors i murcià d´origen. Havíem perdut, aprendre a perdre és dur.

Aquest 9 d´octubre, Ximo Puig ha perdut l´oportunitat de reeditar «Tots units per l´estatut» (fascicle amb textos meus „del qual connserve les notes originals amb les declaracions de tots els implicats, polític i intel·lectuals„ i amb fotos de Forteza, Sara Montalvo, Pérez Boix i algún altre més, quasi tots comunistes llavors i ara, sols Deu sap lo).

Si n´hi ha novetats, vull saber-les com a cronista in pectore del Regne (el meu avanpassat Josep Melià, escrivà del rei Jaume I, segons Furió); Comunitat (estatutària i de don Emilione Attard); Regió (per suposat triomfal, de la dreta, més espanyolista encara hui) i del País de Bacavia (del paisà de Sueca, Nicolau Primitiu, cosí del meu editor a Gorg, la revista primer i del llibre Que València conteste i mai no ha contestat). Ultra això, estic sempre murri el 9 d´octubre, perquè, l´any de la riuà, em vaig quedar orfe i això no te remei. Tots ho son a la meua edat, ho deia Cantinflas. ¿Pàtria? ¿O matria, que deia Ninyoles? No existeixen ja, em diu el sociòleg del CIS, Victor Pons.

Compartir el artículo

stats