Davant el Dia del Poble Valencià, toca raonar al respecte del pes dels valencians en l´Estat, de la presència de la Comunitat Valenciana en el país. Del nostre encaix a Espanya. Fins i tot del batejat com el problema valencià i la necessitat de definir-ho. La fita del 9 d´Octubre és la data indicada per a reafermar el discurs valencianista i el compromís amb el nostre autogovern. Fer bandera del valencianisme útil i demostrar l´ambició en l´autogovern de la nostra terra. Tindre el clar convenciment què som valencians i actuar en conseqüència.
Hem de conjurar-nos en la revitalització de la nostra identitat i la reafirmació de la nostra modernitat. Esta conjunció reconeixent la nostra història i cultura pròpia i apostant pel nostre futur com a societat avançada hauria de configurar el posicionament clar i ras de la política valenciana en majúscules. Reivindicant la parcel·la que ens pertoca i restituint el nostre valor com a poble al llarg de la història... Els valencians hem estat a un primer nivell espanyol i europeu des del segle XV i hem de reprendre eixe pàlpit d´una nova renaixença valenciana possible.
L´esfera simbòlica és ben important per a combatre la desafecció ciutadana al voltant d´una política valenciana de promoció del nostre autogovern. Contra el desinterés civil, les institucions valencianes han de reivindicar allò que ens pertoca i reconéixer el valor de lo nostre. Orgull propi i projecció exterior, l´estratègia dual necessària.
Per tant, des d´estes ribes hauríem d´encapçalar la petició de reforma del Títol VIII de la nostra Constitució. Sí, en allò referit al disseny de l´Estat autonòmic i sí, cercant totes les complicitats possibles, ja que pel constant conflicte català plantejat amb el govern de torn no es pot tolerar que sempre se´ns faça callar i se´ns obligue a abandonar posicions i reivindicacions justes i inajornables per als ciutadans d´esta terra.
De nou l´Estat no pot taponar la legítima i històrica reivindicació de la nostra terra per la por davant el constant desafiament sobiranista català. Per açò hem de fer un pas endavant i tornar a llançar des de la CV discursos que lideren la nostra visió i plantejament de l´estat i la seua configuració. Començarem a recuperar així el pes específic dels valencians a Espanya, una cosa tan enyorada en els últims temps. Un bon eixemple és l´agònic infrafinançament secular patit pels valencians.
I esta societat nostra, tant desnortada i feble en qüestions identitàries i de consciència col·lectiva, mai tindrà suficient ració d´autoestima i adrenalina comunitària. No es pot criticar de manera acomplexada els esforços i els plantejaments que conduixen a enorgullir esta terra, a demostrar la seua valúa i capacitat, a cridar ben alt la nostra condició de nacionalitat històrica... ja que estem tan necessitats d´enfortir sòlidament els nostres ciments identitaris com a valencians, que hem d´aplaudir totes les accions destinades a construir l´andamiatge simbòlic d´esta terra.
Per tot això, i com avís a navegants, compartixc la visió d´Enric Juliana de fer palesa la pèrdua per part dels populars de tota l´Espanya de l´Est, de tota l´Espanya mediterrànea dinàmica, emprenedora i no subsidiada. La nostra terra, Aragó, Balears, per supost Catalunya a un nivell dramàtic Tots els territoris de l´antiga Corona d´Aragó han donat l´esquena al PP. Algú hauría de pendre nota. La política no es pot fer teledirigida des de centenars de kilòmetres i sense cap coneixença i sensibilitat d´allò que xafes, d´allò que t´envolta i configura la identitat pròpia. La política espanyola se farà des de la pluralitat o no serà.
