Després de més de vint anys, els valencians arribem a la dada en que commemorem la arribada de les tropes cristianes de Jaume I a la capital del País Valencià. Un 9 d´Octubre amb la conquesta de la ciutat de València per les tropes del rei en Jaume el poble valencià va ser incorporat a les nacions alliberades del islam. Amb els guerrers del Conqueridor ens va arribar una nova cultura, una nova parla i unes noves ensenyes patriòtiques.

I des de fa anys i panys els valencians de la capital del país han vingut commemorant aquest fet de l´alliberament del jou musulmà amb una processó cívica. Ara el 9 d´octubre es festiu, no es treballa i al calendari el dia està marcat en vermell, el color dels dies de lleure, i els carrers de la capital del País s´omplen d´una gentada que, arribada des de tots els racons de l´Horta, vol acompanyar la senyera durant la seva passejada pels carrers de la ciutat.

Però no sempre ha estat així. Va haver un temps, durant la dictadura, en que la senyera baixava al carrer des de la balconada de l´Ajuntament i eren pocs els valencians que la rebien per acompanyar-la durant els seu caminar pel centre de València. Uns quants fidels que així mostraven el seu amor pel País Valencià i els seus desitjos d´un futur més lliure i una representació dels gremis i alguna entitat com el Rat Penat que, sempre, acudia amb el seu penó amb les quatre barres i sense cap afegitó blavenc, i no passava res.

El respecte imperava i les hostes nacionalistes espanyoles encara no sentien la necessitat de eixir al carrer per defensar, a la brava i sense cap mena de diàleg, els seus ideals. La senyera era portada i duta pels regidors franquistes de l´Ajuntament, encara els recorde amb aquelles blanques americanes plenes de medalles amagant la blava camisa falangista. I no passava res, els vianants des de les voreres miraven aquella processó sense saber què, com i perquè es feia.

En arribar la democràcia el 9 d´Octubre va esdevenir la gran festa del País Valencià, i alguns antidemocràtes van eixir dels foscos caus on s´havien amagat amb l´arribada de les llibertats. I amb l´excusa de defensar els signes d´identitat valencians van fer del que tenia que ser una processó cívica i un dia festiu un festival del tir al pim, pam, pum als polítics que no eren del seu gust ni de la seva corda. I durant més de vint anys, la celebració de la dita festa nacional del País Valencià ha estat en mans de la dreta més extrema, en mans del PP que ha estat explotant l´amor dels valencians pels seus signes i la ignorància de molts per anar munyint vots i més vots en diverses eleccions.

Aquest any, amb l´arribada de noves forces polítiques, tant a l´ajuntament de la ciutat com a la Generalitat, s´anuncia un nou 9 d´Octubre. No va a ser fàcil que tots que els durant anys han estat intentant, i de vegades aconseguint, que els festejos del 9 d´Octubre tan sols foren una manera de poder fer present la seva burda manera d´entendre la política i la seva ignorància històrica callen i no embruten el dia festiu. Crec que els valencians hem de estar, més que mai, al costat de les autoritats elegides democràticament, i en aquest cas amb Joan Ribó, com alcalde, al front. Que ningú ens torne a arrabassar el nostre dret a caminar pels carrers de la ciutat amb total llibertat.