A diverses instàncies, el PP ha estat desplaçat del poder polític, així, a molts ajuntaments s´ha format majories de signe progressista, a l´igual que a la Diputació de València,i per primera vegada, al capdavant de la Generalitat tenim un govern plural d´esquerra d´arrel valencianista. La gent que ha malbaratat els pocs nostres recursos, fent de la corrupció i nepotisme pràctica habitual, ha passat a l´oposició d'acord amb aliances o pactes basats en programes i iniciatives de canvi. S´ha encetat, doncs, una via de canvis, òbviament hipotecats per la manca de finançament i els deutes pendents.
Volíem un canvi i apostarem per ell, i ara què caldria fer? La resposta apunta a fer possible, estable, i per a temps el canvi. La conjunció, els pactes, han possibilitat majories de govern, hem aconseguit un objectiu, el relleu, el canvi real i estable és altra cosa de més calat. Els sentiments, les consciencies, no canvien de colp i volta, tanmateix, no podem ignorar que la dreta, manté un nombre rellevant de vots, i sabem que té una llarga trajectòria de manipulació i recursos. Sumant, des de la pluralitat, que es deu seguir articulant entre les opcions de progrés, s´han format majories de govern, ara, però, eixes majories han de guanyar un grau superior d´adhesió i participació ciutadana. Salvant casos significatius, el protagonisme dels canvis correspon a gent que representen un relleu generacional, en llenguatge col·loquial la política s´ ha fet més jove, hi ha noves formes, canvis d´ imatge i persones, gestos exemplars, trencament d´ hàbits tradicionals. Tot això, es deurà traduir en èxits de gestió, encerts, en síntesi en millores avaluables. En poques paraules, haver desallotjat als «peperos» és un fet, ara resta consolidar els canvis i, per tant, no es pot baixar la guarda. Vindrà «el termidor», la reacció, les maniobres brutes, puix, tal i com va passar en altres moments la desinformació pot afavorir la confusió, recordem les batalles de símbols. Igualment, la societat civil, deu continuar activa i ser una fons de propostes i si cal d´exigència o de crítica constructiva.
A parer meu, dissortadament, no hem assolit encara el nivell necessari de tolerància que voldríem, tanmateix, el pes de les idees conservadores continua essent un element a considerar. Segurament el nivell de transparència i d´informació millorarà el clima de convivència, així i tot, l´experiència evidencia que l´obertura mental, que el civisme, requereix temps i feina, dos coses que cal fer des dels poders i des de la base, tant les noves fornades com aquells que venim «resistint» deguem estar a l´altura. Noves formes,i especialment renovades idees més l´experiència acumulada. Nova gent al cap de la Generalitat o altres instàncies, tot un conjunt d´elements per tal de fer possible el canvi real del nostre país.
