L´arquebisbe de València, en la seua desafortunada intervenció del dia 15 en els desdejunis del Fòrum Europa-Tribuna Mediterrània, no només va abordar de manera despectiva el tema dels refugiats -per la qual cosa hi ha hagut de demanar perdó- sinó que també es va mostrar escèptic amb el tema de la magnitud de la pobresa en el nostre País. «Jo no veig més gent en el carrer que abans i no veig més gent dormint davall d´un pont», hi va dir. I uns moments després va recalcar que «hi ha que reconéixer la recuperació econòmica».
He de dir que no puc entendre que té en el seu purpurat cabet aquest insigne cardenal. No sé a què responen afirmacions tan simplistes que contradiuen els informes d´organismes de reconeguda solvència (i pròxims a l´església catòlica) com són Càritas i Foessa (Foment d´Estudis Socials Aplicats i Sociologia Avançada) els quals, avalats per més de 90 investigadors pertanyents a 30 universitats (entre els quals Enrique Lluch, professor de la Universitat Católica CEU Cardenal Herrera. València) periòdicament publiquen informes sobre exclusió i desenvolupament social a Espanya.
Doncs bé, pel que fa al nostre país hi ha l´estudi «Análisis y perspectivas de la Comunitat Valenciana 2014. Crisis y derechos sociales»
que assenyala que «el 26% de les famílies valencianes (vora 500.000 ) es veuen afectades per processos d´exclusió social. D´aquestes, un 14´5% estan en exclusió moderada però un 11´5% pateixen una exclusió severa. Entre la gent jove, un de cada 3 es troba en risc d´exclusió social. I cal també remarcar que els cinc anys més durs de la crisi econòmica, han fet més rics als rics i més pobres als pobres, ja que el 10% de la població més pobre ha vist reduïda la seua participació en la renda en un 9,35%, mentre que el 10% de la població més rica ha vist augmentar aquesta participació en un 6,16%». Les xifres dins del conjunt d´Espanya també són greus: 3,8 milions de famílies estan afectades per distints processos d´exclusió social. I si ens referim al conjunt del món, més de, 2.700 milions de persones sobreviuen amb menys de 2 dòlars al dia.
El nostre insigne cardenal podria haver reflexionat sobre eixes dades i saber que, tal com es diu en els informes esmentats, «Només es podrà parlar de recuperació real si els més desafavorits milloren i no si ho fan només les xifres mitjanes». Alhora, podria haver-se fet ressò dels actes dels col·lectius que integren la Plataforma de ONGs Pobresa Zero en commemoració del Dia Internacional per a l´Eradicació de la Pobresa, decretat ara fa 17 anys per l'Organització de les Nacions Unides (ONU), amb el propòsit de promoure una major consciència sobre la necessitat d´acabar amb la pobresa i la indigència arreu del món. I no oblidar que, com deia Mahatma Gandhi «la pobresa és la pitjor forma de violència que existeix».
