Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

En saber que el nou primer ministre del Canadà es diu Justin Trudeau, vaig pensar: ¿Trudeau? I immediatament, em vingué a la memòria una curiosa fotografia, de finals dels anys setanta del segle passat.

Era així: en un aeroport se celebrava la cerimònia de recepció del primer ministre del Canadà, Pierre Trudeau, pare de l´actual Justin, en viatge d´Estat. Se´l veia dret damunt d´un podi escoltant l´himne nacional davant d´una companyia militar d´honors. Just darrere d´ell, on habitualment s´esperaria la primera dama o el ministre d´Afers Exteriors, un xiquet imitava el seu posat solemne, vestit amb roba escolar i amb la motxilla a l´esquena. Acabat l´acte, el primer ministre pare aclarí que atendria poca estona els periodistes perquè havia d´ajudar el seu fill a fer els deures escolars.

L´explicació de tal inusitada modernitat va fer comentar l´absència de la primera dama, i, després de l´aclariment presidencial que les relacions familiars no travessaven un bon moment, el públic descobrí la personalitat de Margaret J. Sinclair, aleshores Margaret Trudeau, fascinant i desimbolta escriptora i actriu, coneguda per les íntimes i públiques afectivitats amb alguns dels Rolling Stones, amb Ted Kennedy, i per les dedicacions a la lluita pels drets de l´aigua o contra el trastorn bipolar (que, ara en la vellesa, es veu que sofreix dolorosament).

De fet, després de la fotografia del seu marit en l´aeroport, se´n va difondre una altra per certs mitjans escandalosos: la de Margaret asseguda, amb les cames lliurement obertes i sense roba interior.

Potser aquell xiquet no fóra l´actual primer ministre -té, segons he sabut, germans-, i també és veritat que la sensació de llibertat i d´autenticitat d´aquelles «velles» fotografies no avalen cap ideologia necessàriament progressista: en tot cas, sembla que ha declarat la voluntat de retirar els bombarders canadencs de l´Orient Mitjà.

Aquesta gent, els Trudeau, són francòfons quebequesos, i la reflexió sobre el Canadà ha de prendre nota que, des de fa temps, pareix que el protagonisme del gran país del nord d´Amèrica s´ha desplaçat a l´oest anglòfon. És igual: la notícia de Trudeau m´ha recordat, per exemple i parlant del Quebec, l´amic George Laferrière, conegut pels pedagogs del teatre valencià com un mestre universal. O el compositor José Evangelista i la seua companya Matilde, filla dels compositors Vicent Asencio i Matilde Salvador. O el medievalista Curt Wittlin, el suís admirador de la cultura valenciana a qui hem retut fa poc merescut homenatge, mestre de la Universitat de Saskatchewan i actualment jubilat a Tortosa.

Pareix ser que l´Institut Ribalta de Castelló de la Plana organitzarà un intercanvi amb joves del Quebec. Em toca de família: espere amb deler conéixer aquell país on, segons Wittlin, el poble del costat sol estar a 500 quilòmetres. Però amb fotografies inoblidables.

Compartir el artículo

stats