Un bolero d´Antonio Machín retrata el dilema de Compromís de col·ligar-se o no amb Podem a les eleccions del 20D: «Cómo se pueden querer dos mujeres a la vez, y no estar loco». Com un partit d´obediència valenciana es pot aliar amb un partit d´obediència estatal i no perdre la identitat com a grup parlamentari valencià. Tot i que col·ligar-se o no hauria de ser un fals dilema. Tindre o no tindre grup parlamentari propi és la qüestió. I per a tindre´l calen 15 diputats o 10 senadors; i en cas de no alcançar aquest mínim, 5 diputats i 15 % dels vots. O no hi ha grup parlamentari. Qui no entenga per què és necessària una gran coalició, tampoc comprendrà per què els nacionalistes valencians no han tingut mai grup propi. Tot i que les raons són tan conegudes com el Bolero de Ravel; puix, en això de tindre grup, des de 1977 van «de fracaso en fracaso».

«Y así pasan los días (...) pensando, pensando» si la coalició ha de ser aixina o allina. Com que es tracta de consolidar allò que s´ha guanyat, i alhora continuar avançant „Enric Morera dixit„, tot fa pensar que la incertesa es mantindrà „«¿hasta cuándo?, ¿hasta cuándo?»„ empantanada en el «quizás, quizás, quizás». Fins que huits i nous i cartes que no lliguen acaben anant del bracet «por el camino verde que va a la ermita». Que a casa nostra és el Botànic, per a una nova edició del pacte. Hi haurà pacte, doncs? Sí. I no només perquè convé a Compromís i Podem, sinó perquè és el millor servei que poden fer al País. Anar en coalició o quedar-se com la nóvia de Pinet, rumiant durant quatre anys «lo que pudo haber sido y no fue».

Cal no ser melindrosos i incorporar també a la coalició altres partits i entitats que participen dels valors de l´esquerra, en un projecte marcadament valencià com a senya d´identitat. O algú creu que en unes eleccions generals, on la pista de joc és el conjunt d´Espanya i no el País Valencià, i on la polarització serà major que en les autonòmiques, Compromís tindrà grup parlamentari propi si va en solitari? Com diu el bolero, «lo dudo, lo dudo».