Com ens remembrava el catedràtic de geografia, Joan Mateu, el País Valencià és allargassat i això ha generat 'desvertebració' en funció de la 'forma' que dificultaria la connexió i l'acció comunicativa. No obstant, hi ha un aspecte geogràfic del nostre País -siga el País Valencià o siga els Països de Parla Catalana- que es repeteix com un dogma, però que oculta consideracions molt poc geogràfiques o naturals, és a dir amaga relacions polítiques o comunicatives opressives derivades d'un poder que està a Madrid i no a València. És veritat que el País Valencià i els 'Països Catalans' de l'eix mediterrani són allargassats, però d'això no se'n deriva, necessàriament, almenys, a hores d'ara, la seua manca de vertebració i de connexió comunicativa, tant en l'àmbit de la cohesió política, dels mitjans audiovisuals, comunicacional o pel que fa als transports... No és excusable que el corredor mediterrani siga allargat per a mantenir una via fèrria des de Vinaròs a Vandellòs de tram únic i coll d'ampolla o no hi haja cap via directa en tren per la costa entre València i Alacant, quan sovint s'ha promés, infructuosament, restituir la línia de tren Gandia-Dénia que hi havia abans i "incomprensiblement" tallada per descohesionar el nostre petit país, regió, comunitat o regne de València; no hi ha cap excusa en la figura allargada del País perquè els mitjans de comunicació en català siguen censurats i no es puguen veure ni escoltar al País Valencià, que és l'única comunitat amb llengua pròpia de tot l'estat que no té cap mitjà públic en valencià i, a sobre, absurdament i "incomprensiblement", té retallats els mitjans en català mentre es poden veure totes les TV del món. Els canals de ràdio i TV de Catalunya, no es poden oir ni veure al PV, perquè tenim la mateixa llengua i cultura valenciana o catalana. Però, Andalusia i Castella tenen la mateixa llengua castellana i sí que podem veure les seues televisions i ràdios espanyoles a les dues comunitats amb la mateixa llengua... Per què uns sí que tenen drets i els altres no tenim dret a tenir drets?
En temps de Jaume I -com explicava fa uns mesos Joan Mateu a la tertúlia del Micalet, invitat pel metge Ramón Trullenque, travessar el País Valencià a cavall requeria de set jorns, en canvi hui dia, creuar de Salses a Guardamar, es pot fer en unes poques hores, tant en vehicle privat, pagant molts peatges a les autovies del Mediterrani, que a la resta de l'estat no paga ni déu o en transport públic (tren o bus), a pesar del manteniment d'un model decimonònic, és a dir, en mitja jornada es pot recórrer els Països de Parla Catalana des de Perpinyà fins a Oriola, si tenim sort en els transbordaments del corredor mediterrani, tot i que des de Madrid ja es fa tot el que es pot per acostar Alacant, València i Castelló a Madrid i allunyar tot el que es pot el País Valencià de la nostra porta directa a Europa, per Girona, sense passar per Madrid, que ens entreté i distancia de Catalunya i d'Europa a tots els àmbits per tots els mitjans. Per mantenir-nos endarrerits i fragmentats, descohesionats.
La causa de la nostra 'desvertebració' com a País Valencià i la nostra fragmentació dels Països Valencians [ Balears i Catalans], no la té la geografia sinó la geopolítica i uns mitjans de comunicació i uns dispositius comunicacionals que fan tot el que poden per descohesionar-nos, per desvalencianitzar-nos i descatalanitzar-nos, per tal d'espanyolitzar-nos i assimilar-nos a la manera castellana. I uns dirigents polítics al País Valencià, que, tradicionalment, en compte de cercar en la geografia i la història els punts en comú, de coincidència i de trobada entre el País Valencià, Catalunya i les Illes, tan fàcils de trobar-los, tracten de buscar les màximes diferències i han alçat 'fronteres' i barreres des de fa segles al riu del Sènia perquè no hi haja cap relació possible, tot i que la relació poblacional i el comerç de mercaderies entre el País Valencià i Catalunya és el més intens de tot l'estat. A pesar que s'ha tornat un tabú quasi inqüestionable el viure d'esquenes regions o països veïns i germans, un dogma perniciós imposat per la força del terrorisme d'estat i els grups feixistes i nazis del provincianisme sucursalista. A més d'unes lleis molt injustes imposades militarment i amb amenaces, des de Madrid, en forma de "constitució" prohibint la federació o confederació de les comunitats amb la mateixa llengua, per separar Catalunya del País Valencià, però, en canvi, Castella i Lleó que tenen la mateixa llengua poden federar-se o confederar-se sense cap problema. I és que massa lleis espanyoles -a la manera castellana- estan fetes per dividir les perifèries com advertia Ortega y Gasset en el seu discurs al parlament l'any 1931 contra l'Estatut de Catalunya, proposant un règim autonòmic semblant a l'actual per afeblir els Països de Llengua Catalana i imposar un estat espanyol de manera imperialista i castellana. "Divide et impera".
Són crònics els intents, del segle XIX, de construir un eix radial a tot l'estat entorn Madrid, així com durant tot el segle XX s'ha procurat per tots els mitjans, des de la metròpoli madrilenya, acostar-se a Alacant, evitar que la ciutat de València exercira qualsevol tipus de cohesió i de poder integrador a tot el País Valencià; provincianitzar i reprovincianitzar el País Valencià perquè romanga en una invertebració perpètua i separar llengua, cultura, ecosistemes, sistemes de comunicació, economia i societats, etc., entre el País Valencià, les Illes i Catalunya. Per despersonalitzar-nos i 'desnacionalitzar-nos' com a valencians, balears o catalans, mentre s'imposa l'artifici estatal que fa les funcions d'estat opressor, extractor i espoliador fiscal, imposant la 'nació' espanyola des d'un espanyolisme estatal castellanitzador que menysprea i tracta d'anihilar les llengües, cultures i els interessos que no siguen els dels castellans o els dels 'altres', no castellans, esdevinguts espanyols -forçosament- a la manera castellana. Com lingüísticament li ha va dir molt bé el diputat valencià de Compromís, al parlament espanyol, Joan Baldoví, interpel·lant a la dirigent d'UPyD, Rosa Díez, que, quan parla de "llibertat" i "d'igualtat", exclou la valenciana gent, que tenim llengua pròpia i no podem fer-la servir als parlaments espanyols i europeus o als mitjans de comunicació de l'estat, públics o privats, perquè se'ns força a amputar la nostra valencianitat i a expressar-nos en castellà, sense reconèixer que tenim [o hauríem de tenir] dret a tenir drets i a gaudir de llibertat d'expressió. I com explicava Baldoví hi ha casos que inclús aquells que han d'estar al servei de la ciutadania valenciana vulneren els drets dels valencianoparlants; o dels catalanoparlants.
Aquests dispositius 'separadors' al si del País Valencià i entre el País Valencià i Catalunya, formen part d'un relat essencialista espanyol que prioritza el poder madrileny i espanyol i considera les perifèries com un objecte d'explotació i de dominació sentida per molta gent del País com a poder colonial. Per això, es permet redactar des de Madrid la llei de les províncies, de 1833, de Del Burgo; des d'aleshores el valencianisme polític al País Valencià i el catalanisme a Catalunya, han demanat la comarcalització del País com un pas per decidir per nosaltres mateixos com organitzar l'estructuració del País Valencià, en unitats naturals, històriques, polítiques, electorals o funcionals, d'acord amb els interessos de la valenciana gent i no dels interessos madrilenys o de l'Espanya castellana. Per això, aquesta reivindicació ha sigut una constant del valencianisme, mallorquinisme i catalanisme a tots els Països de Parla Catalana, des de "País Valencià" de Felip Mateu Llopis, a "Nosaltres els valencians" de Joan Fuster o la divisió comarcal de tots els països de parla catalana de Joan Soler i River, que va col·laborar amb Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner i Antonio López Gómez pel que fa a la comarcalització del País Valencià.
De fet, des de la Unió Europea, s'aproven plans per a la inversió a l'eix mediterrani, s'autoritza la terminació d'un tren d'alta velocitat a l'eix mediterrani, amb l'oposició del govern de Madrid i després, aquest mateix govern en compte d'acceptar els plans europeus per a millorar el sistema de transport obsolet de la zona més poblada i turística de la Península a l'eix mediterrani, es nega a executar-los i prioritza els seus propis interessos o el de les zones d'interior d'Espanya que considera molt més importants i prioritàries. Inclús molts empresaris valencians, balears i catalans, que comparteixen la mateixa ideologia espanyolista que els partits espanyols es rebel·len i protesten perquè consideren que la discriminació és majúscula i que l'eix mediterrani, la gallina dels ous d'or des del punt de vista del turisme, s'està matant amb el retard i l'obsolescència en el sistema de transport públic, en l'escassetat d'inversions, amb sistemes de transports i infraestructures d'estacions de tren i d'autobusos tercermundistes. I tanmateix, com a Madrid resideix el poder polític dissenya com s'estructura o millor, com es desestructura i desvertebra el País Valencià. Per desgràcia, encara hi ha desvergonyits i barruts que tracten de comparar el poder de Madrid amb el de Barcelona, des d'un cinisme, una barra i una indecència permanent, tot i que des de Madrid ens ha vingut l'opressió sistèmica per aniquilar llengua, cultura, societats, ecosistemes i economia i des de València, Barcelona i Mallorca, si sabem trenar-nos, ens pot venir l'alliberament per estructurar-nos i organitzar-nos en funció dels nostres propis interessos i no els dels forasters que des de Madrid ens dicten per imposar-nos llengua, cultura, mercat, mitjans de comunicació, sistema de submissió i provincianisme.
Aquesta pròpia organització de País passa per l'exercici efectiu del dret a decidir, sense acatar cap dictat de Madrid ni d'enlloc. Les relacions entre València, Barcelona i Mallorca, només poden ser des de la col·laboració, el respecte mutu, la solidaritat, l'ajuda i el cooperativisme, la federació o confederació 'nostra' i no des de la despòtica imposició imperial espanyola o madrilenya. Posar al mateix nivell els que ens oprimeixen i aquells que ens poden ajudar a emancipar-nos de l'opressió és confondre el personal valencià, català o balear, per mantenir l'opressió intacta, deixant les coses com estan, en la 'reprovincianització', que es consagra en les dictadures de Primo de Rivera i de Franco i es perpetua en la Constitució del 78 quan es 'constitucionalitza' les províncies com un model 'democràtic' d'estructurar l'estat espanyol i el País Valencià. Aquest model centralista, que defensen tots els partits espanyols [castellanitzats], sobretot el PP i C's, però també altres, és un model obsolet, que, al meu parer, ha causat el fracàs de l'estructuració autonòmica, feta des del 'simètric' 'cafè per a tots', dictat des de Madrid i des de la subordinació del País Valencià als interessos de Madrid fracturant-lo de les Illes i de Catalunya, els territoris que durant la dictadura de Primo i Franco s'anomenaven "l'Espanya" 'colonitzada', 'incorporada' o 'assimilada' ; un fracàs que tracta de culpar les 'autonomies' de tots els mals d'Espanya per aconseguir un model encara més recentralitzat i reprovincianitzat. En compte d'anar cap a un estat confederal que reconeix, si més no, Euskal Herria, Galícia i els Països de Parla Catalana, les nostres llengües i cultures minoritzades en igualtat amb el castellà o espanyol, des de Madrid volen anar cap a un estat més centralista, provincià i opressor encara, tot i que siga posant-li la marca "federal"; lògicament amb ajut dels provincians colonitzats o assimilats, que és una espècie que abunda molt a les províncies, sobretot, a les que ens afecta més, aquells del "per a ofrenar noves glòries a Espanya", encara que aquesta ofrena ens duu a l'extermini i al suïcidi col·lectiu com a valencians, balears o catalans del País Valencià o habitants dels Països de Parla Catalana.
En conclusió, molta valenciana gent som qualificats de 'catalanistes', perquè estem a favor del valencià o del català del País Valencià; som i ens considerem valencians i catalans alhora, i exigim respecte davant els que es consideren "valencianoespanyols" o "murciano-valencians" i tenen tots els privilegis al País Valencià i ningú els estigmatitza i els insulta i els diu que són 'irresponsables' i 'desgavellats' per configurar la pròpia identitat a partir de la llengua que comparteixen amb altres pobles veïns, inclús encara que estiguen més enllà de l'oceà; inclús aquests espanyols que habiten al País Valencià no són atacats quan propugnen la minoració del nostre autogovern i no critiquen l'autoritarisme jacobí de Madrid en matèria fiscal, lingüística, cultural, comunicativa que ens ha deixar sense cap mitjà en la nostra pròpia llengua catalana o valenciana... Ens reconeguem valencians [i catalans] del País Valencià i no tenim vergonya a dir-ho i eixir de l'armari, remembrant el llibre d'autoajuda dels psicòlegs, Gemma Sanginés i Ferran Suay, "Per sortir de l'armari lingüístic", com les persones gais, lesbianes, bisexuals o transsexuals, a pesar que hi haja qui no els agrade que ens reconeguem com a 'catalànics', ni que diguem Països Valencians, Balears i Catalans. Ells poden criticar-ho i nosaltres no fer cap cas i anar a la nostra... Tenim dret a fer camí, com deia el gran poeta andalús Antonio Machado.
Perquè alguns fan servir, instrumentalment, la 'geografia', com a motiu de fractura i divisió entre el País Valencià, les Illes i Catalunya, quan aquests tres països germans de llengua i de cultura valenciana o catalana formen part d'un mateix ecosistema geogràfic, històric, social i inclús polític si així ho vol la majoria de la societat valenciana, balear i catalana, sobretot trenant-nos, com deia des de Xirivella, Ramon Muntaner, al segle XIV, referint-se a 'la mata de jonc', perquè això ens aporta 'prosperitat', fortalesa, cohesió social i realització plena com a valenciana i catalana gent davant un estat impropi que ens tracta de manera molt hostil. Com si fos el pitjor enemic nostre: impedeix que ens expressem als parlaments i als mitjans en valencià, balear o català.
Des de l'independentisme, malgrat la guerra bruta i les mentides sistemàtiques dels 'polítics' i dels mitjans de la metròpoli madrilenya, a la manera de Goebbels, no es vol edificar cap frontera, sinó trencar i derrocar les que construïren en la dictadura i en una "democràcia" 'autonomista' que s'ha dedicat, amb especial intensitat, a separar les comunitats autònomes catalàniques perquè compartim la mateixa llengua, cultura i interessos polítics, ecològics, culturals i socioeconòmics. Volem impedir que construïm unes societats amb drets de ciutadania, dret a decidir el nostre futur sense interferències jacobines, borbòniques i franquistes; volen que reproduïm un sistema centralista que no ens reconeix com a ciutadania valenciana, balear i catalana. En canvi, nosaltres, els valencians, volem tenir els mateixos drets que els espanyols de matriu castellana. Des de Madrid pensen que, la gent de l'àmbit catalanoparlant, no tenim dret a tenir ni drets ni estat, com advertia la filòsofa Hannah Arendt que feien els estats totalitaris. Perquè com deia Ortega y Gasset, per justificar l'opressió, Castella havia tingut el coratge i la força de conquerir Espanya amb voluntat imperial, la resta només són considerats territoris 'provincials' a dominar i mantenir reprimits per la força bruta militar i judicial, de les lleis injustes. Per això, només els caps castellans podien regir els destins de l'estat espanyols, segons Ortega i Unamuno, i ens han considerat sempre als catalans [balears o valencians] com -ontològicament i essencialment- sospitosos de 'deslleialtat'.
Ramón Cotarelo, catedràtic de ciències polítiques, suggeria que el Govern del PP actual que ha imputat el president de Catalunya per les votacions del 9-N de l'any passat, ara fa servir instrumentalment i inquisitorialment les lleis espanyoles, a la manera de Castella com al segle XX es feien servir els colps d'estat militar contra l'Estatut de Catalunya i del País Valencià, que no va poder veure la llum el 1936, quan s'estava elaborant l'avantprojecte d'Autonomia Valenciana pel colp d'estat del general delinqüent, traïdor i deslleial Franco. Fa poc es va fer anar al president de la Generalitat, Artur Mas, a declarar davant els jutges el mateix dia 15 d'octubre el mateix dia que la dictadura de Franco afusellà fa 75 anys el president de Catalunya Lluís Companys per posar les urnes i escoltar a la gent de Catalunya. Des de l'estat espanyol no hi ha altra voluntat, al llarg de la història, immisericòrdiosament, que invisibilitzar-nos, excloure'ns, no escoltar-nos, com deia Joan Maragall al poema "Adéu, Espanya", demanant que ens escoltara, que no fóra madrastra, que es 'creix' en l'exclusió i l'extermini dels no assimilats a un estat de matriu castellana i profundament anticatalà [antivalencià i antibalear].
Al meu parer, l'estat espanyol, farcit de pràctiques totalitàries i sense cap cultura de liberalisme polític ni de tradició democràtica al darrere de respecte a la diversitat, d e reconeixement del pluralisme lingüístic, cultural i plurinacional, amb tantes dictadures i "democràcies" de molt baixa qualitat, té molt difícil o impossible 'reformar-se', mai han volgut proposar les "altres llengües" no castellanes a l'escola monolingüe castellana, ni als mitjans de comunicació, ni als parlaments... mentre amb lleis Wert tracten d'imposar el castellà i espanyolitzar els xiquets catalans, valencians i balears... Per a massa gent, quan oïm parlar de 'reforma', escarmentats, ho entenen en clau d'un nou engany o parany per reproduir, perversament, l'espoliació fiscal i la dominació supremacista de l'estat; des de Madrid.
