El dilluns passat, a la seu de Lo Rat Penat, l´arquebisbe Antonio Cañizares va fer una conferència sobre les relacions de l´Església amb les religions no cristianes. L´arquebisbe de València, com deia Levante-EMV, canvià a última hora, afortunadament, el tema de la seua dissertació, ja que en principi volia (de nou) parlar sobre la situació espanyola, incidint, una vegada més, sobre la unitat d´Espanya.
La conferència de l´arquebisbe Cañizares no va poder ser més oportuna, ja que hui dimecres commemorem el cinquantè aniversari de l´aprovació i promulgació de la Declaració Conciliar sobre l´Església i les religions no cristianes, anomenada "Nostra aetate".
Aquesta declaració, va nàixer a partir d´un dels diversos temes que aquest text tracta: l´actitud de l´Església catòlica amb els jueus. Va ser Joan XXIII qui va encarregar al cardenal Bea el tema dels jueus. Aquest cardenal ja tenia preparat i imprès un breu text de quaranta-dues línies en 1962, però es va ometre en la impressió dels textos del Secretariat per la Unió, a principis de 1963. Posteriorment va reaparèixer, allargat, i va ser distribuït als Pares Conciliars el 8 de novembre de 1963, com a capítol tercer de l´esquema sobre ecumenisme, tot i que sense discutir-se.
La primera discussió va ser sobre un tercer text, en qualitat d´apèndix a l´esquema de l´ecumenisme. Però aquesta tercera redacció afegí al tema dels jueus, una breu al·lusió als musulmans i un paràgraf que rebutjava qualsevol forma de discriminació. Aquest text es va discutir a l´Aula Conciliar, del 28 al 30 de setembre de 1964.
El quart text es va distribuir el 18 de novembre d´aquell mateix any, no ja com un apèndix al document sobre ecumenisme, sinó com una declaració de la Constitució sobre l´Església, en la qual no es mencionava només jueus i musulmans, sinó que també es referia a l´hinduisme i al budisme.
L´11 d´octubre de 1965, el cinquè text, que era ja una declaració autònoma que portava per títol, "Actitud de l´Església amb les religions no cristianes", va ser aprovat el 28 d´octubre de 1965, hui fa cinquanta anys, amb el resultats de 2221 vots afirmatius, 88 negatius i 3 nuls.
Amb una introducció, aquest text proclama la intenció de l´Església en relació a les religions no cristianes, de contribuir a "fomentar la unitat i la caritat entre els hòmens i entre els pobles", per així fer possible una "mútua solidaritat".
El capítol dos d´aquesta Declaració, ressalta un fet important i inèdit fins aquell moment: "L´Església catòlica no rebutja allò que en aquestes religions hi ha de veritable i de sant". Aquesta Declaració reconeix el seu respecte per "les maneres d´obrar i de viure, els preceptes i doctrines que, encara que discrepen en molts punts d´allò que ella professa i ensenya (l´Església catòlica) porten una espurna d´aquella Veritat que il·lumina tots els hòmens". El text també demana que els catòlics que estiguen oberts "al diàleg i a la col·laboració" amb els no cristians.
El capítol tres tracta dels musulmans, "que adoren l´únic Déu", alhora que lamenta "els desencontres i enemistats que han tingut lloc al llarg dels segles entre cristians i musulmans".
El capítol quart està dedicat als jueus, amb qui els cristians tenim "un patrimoni espiritual comú", ja que l´Església reconeix que els inicis de la fe "ja en els patriarques, en Moisès i en els profetes". L´Església a més, reconeixia que no es pot imputar als jueus com a Poble, la mort de Crist, i per això condemnava "els odis, persecucions i manifestacions d´antisemitisme".
Finalment, el capítol cinc se centra en el tema de la fraternitat universal i l´exclusió de qualsevol forma de discriminació "per motius de raça, color o religió".
Tant les religions monoteistes (cristianisme, judaisme i islamisme) com totes les altres, han de fomentar el diàleg i la pau, ja que només així podrem construir un món més humà. D´ací la importància de fomentar les relacions del cristianisme amb d´altres religions.
