29 de octubre de 2015
29.10.2015

Bogería mòbil

29.10.2015 | 04:15

El telèfon mòbil s´ha convertit en un objecte imprescindible per a la immensa majoria de persones en el món occidental. Ja en poden estar contentes les empreses que s´hi dediquen, que han aconseguit en un temps rècord implantar-se de manera fulminant, malgrat totes les històriques alertes i ombres que sobrevolen sobre la contaminació electromagnètica que produeixen. Malgrat això, el 96 % de les llars espanyoles en tenen un, com a mínim, i n´hi ha més de 53 milions de línies en funcionament, és a dir, set milions més que el total d´habitants. Des del matí a la nit, el mòbil ha passat a ser com una extensió més de l´organisme humà, com la continuïtat de les extremitats superiors, com un apèndix més amb el qual fer possible una connexió infinita i constant, sense tenir en compte la factura a pagar a nivell de contaminació física i mental.

Així mateix, podem afirmar amb tota contundència que es tracta d´un objecte que comença a preocupar per la seua capacitat de produir addicció. Són ja moltes les veus que alerten de la dependència que està produint en qualsevol sector de la població i especialment en el jovent. Les estadístiques parlen ben clarament: a l´Estat espanyol, la gent jove hi està més enganxada que en la major part d´Europa. Tenim la desafortunada sort de comptar amb un 29% de menors de 24 anys que en són addictes.

Ens han venut la moto que el mòbil i internet són la solució a tots els problemes comunicatius, informatius i educatius, cosa que queda ben lluny de la realitat, si ho analitzem des d´una òptica una mica crítica. Ha quedat ben palès que el mòbil, així com l´ordinador i les tecnologies que s´hi vinculen, són susceptibles d´alterar els hàbits físics i mentals i poden crear nous tipus de persones. Quant fa a la informació, cal dir que l´allau que ens en cau al damunt diàriament, produeix més prompte una saturació que una eina vàlida en general per al coneixement de la realitat. És difícil digerir-la i assimilar-la; ja se n´encarreguen els oligopolis d´agranar cap a la seua casa i no cap a la de l´objectivitat.
Quan fa als aspectes comunicatius, resulta patètic veure com el mòbil actua contra la socialització, contràriament al que es predica. S´ha tornat un fet comú que tota una família reunida a la mateixa taula deixe de parlar-se o de mirar-se mentre cada membre està enviant missatges, fent consultes o jugant de manera compulsiva. El mòbil es capaç de controlar el temps lliure de moltes persones que en són usuàries. Té la capacitat d´obnubilar de manera gairebé irreversible. Resulta molt difícil que qui s´hi torna addicta, se´n puga deslliurar. La dependència va en augment i sembla que no té aturador. I la prova la tenim al carrer, a casa o a l´escola. Gent caminant i parlant, llegint o escrivint alhora. Persones escarxofades al sofà hores i hores cegades per tota classe de pantalles, entre elles la mòbil. O quantitat de joves a les escoles que estan més pendents dels missatges que esperen rebre pel whatsapp que de la marxa acadèmica. Una bogeria col·lectiva que de segur no quedarà indemne.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine