El telèfon mòbil s´ha convertit en un objecte imprescindible per a la immensa majoria de persones en el món occidental. Ja en poden estar contentes les empreses que s´hi dediquen, que han aconseguit en un temps rècord implantar-se de manera fulminant, malgrat totes les històriques alertes i ombres que sobrevolen sobre la contaminació electromagnètica que produeixen. Malgrat això, el 96 % de les llars espanyoles en tenen un, com a mínim, i n´hi ha més de 53 milions de línies en funcionament, és a dir, set milions més que el total d´habitants. Des del matí a la nit, el mòbil ha passat a ser com una extensió més de l´organisme humà, com la continuïtat de les extremitats superiors, com un apèndix més amb el qual fer possible una connexió infinita i constant, sense tenir en compte la factura a pagar a nivell de contaminació física i mental.

Així mateix, podem afirmar amb tota contundència que es tracta d´un objecte que comença a preocupar per la seua capacitat de produir addicció. Són ja moltes les veus que alerten de la dependència que està produint en qualsevol sector de la població i especialment en el jovent. Les estadístiques parlen ben clarament: a l´Estat espanyol, la gent jove hi està més enganxada que en la major part d´Europa. Tenim la desafortunada sort de comptar amb un 29% de menors de 24 anys que en són addictes.

Ens han venut la moto que el mòbil i internet són la solució a tots els problemes comunicatius, informatius i educatius, cosa que queda ben lluny de la realitat, si ho analitzem des d´una òptica una mica crítica. Ha quedat ben palès que el mòbil, així com l´ordinador i les tecnologies que s´hi vinculen, són susceptibles d´alterar els hàbits físics i mentals i poden crear nous tipus de persones. Quant fa a la informació, cal dir que l´allau que ens en cau al damunt diàriament, produeix més prompte una saturació que una eina vàlida en general per al coneixement de la realitat. És difícil digerir-la i assimilar-la; ja se n´encarreguen els oligopolis d´agranar cap a la seua casa i no cap a la de l´objectivitat.

Quan fa als aspectes comunicatius, resulta patètic veure com el mòbil actua contra la socialització, contràriament al que es predica. S´ha tornat un fet comú que tota una família reunida a la mateixa taula deixe de parlar-se o de mirar-se mentre cada membre està enviant missatges, fent consultes o jugant de manera compulsiva. El mòbil es capaç de controlar el temps lliure de moltes persones que en són usuàries. Té la capacitat d´obnubilar de manera gairebé irreversible. Resulta molt difícil que qui s´hi torna addicta, se´n puga deslliurar. La dependència va en augment i sembla que no té aturador. I la prova la tenim al carrer, a casa o a l´escola. Gent caminant i parlant, llegint o escrivint alhora. Persones escarxofades al sofà hores i hores cegades per tota classe de pantalles, entre elles la mòbil. O quantitat de joves a les escoles que estan més pendents dels missatges que esperen rebre pel whatsapp que de la marxa acadèmica. Una bogeria col·lectiva que de segur no quedarà indemne.