01 de noviembre de 2015
01.11.2015

Corrupció i Dret penal: trencar l'espill

01.11.2015 | 04:15

S´hi pot oferir una resposta a l´àmbit del Dret penal per a combatre la corrupció política? Ara per ara, els mecanismes són insuficients, donat l´arrelament del problema. No obstant, anem per parts. Què és això del Dret penal? Ni qui açò escriu ho té clar a hores d´ara. Precipitadament, aqueixa branca jurídica on resideix el monopoli del poder punitiu de l´Estat, amb l´objectiu de protegir una sèrie d´interessos personals i col·lectius de la ciutadania, anomenats bé jurídic protegit. Per a seleccionar el contingut d´aquests béns s´acudeix a la Constitució, on es concreta l´abast de determinats drets i obligacions. Si ens centrem en la corrupció, hauríem d´invocar l´article 103.1, on s´estableix de quina manera l´actuació de les administracions públiques ha de trobar-se regida per l´objectiu d´abastir els interessos generals. Com a conseqüència, els articles del Codi Penal que castiguen la corrupció entrarien en joc quan la gestió dels afers públics pels governants no seguiren aquesta premissa.

Preguntem-nos ara, s´ha complert aquesta orientació en les polítiques públiques desenvolupades al País Valencià durant els últims anys? En un balanç global, no. Però la situació accepta matisos. I en aquest punt, pot relaxar-se el discurs per introduir una referència a la cultura popular. L´habilitat dels governants ha estat, com si es tractara de l´espill imaginat per Lewis Carroll, submergir a la ciutadania valenciana, o Alícia, en una mena d´hipnosi col·lectiva, on podríem fàcilment reconéixer a qui pertoca ser la reina roja i el boig de la barretina. Dins d´aquesta bombolla, hem arribat a creure que realment eixos interessos representats per la València de souvenir responien a les nostres necessitats vitals, o que la barbàrie urbanística n´era un peatge per a garantir un desenvolupament econòmic que ha esdevingut fictici. I és que al País Valencià, la corrupció lligada a l´espoli urbanístic ha estat moneda corrent. Sols cal recórrer el nostre litoral per a reconéixer que les coses no han estat ben fetes des del vessant urbanístic. L´aberració paisatgística mostra fins a quin punt no s´han respectat unes condicions mínimes d´identitat i sostenibilitat del nostre territori.

Reconegut el problema, ens toca plantejar possibles solucions. La primera i més important sembla que pas a pas es va assolint. La ciutadania, de la mà de la crisi, ha escollit rebutjar viure a l´altra banda de l´espill, despertant d´aquesta temptadora letargia i reclamant a les institucions la defensa dels seus propis interessos. Però la segona és donar-li instruments legals per a aconseguir-ho, i això es presenta més complicat en les condicions polítiques actuals. Tornant al principi, si des de la Constitució se´n deriven uns béns jurídics que exigeixen la resposta protectora del Dret penal, i reconeixent les insuficiències del termeinteressos generals per a garantir els drets de la ciutadania, una reformulació de la Carta Magna podria ser la clau: plantejar un nou imperatiu constitucional, de major intensitat, fent referència a la justícia social com a finalitat última de la gestió pública. Açò requeriria d´un vertader procés de trencament democràtic amb l´statu quo actual, fet que a hores d´ara sembla gens fàcil però no inabastable. Sols així podria combatre´s la situació de conflicte o violència que representa la corrupció.

I és que la corrupció també és violència, violència institucionalitzada contra les aspiracions de la ciutadania de viure amb dignitat, contra la pròpia legitimitat democràtica. El leitmotiv de «no ens representen» cobra sentit quan els drets socials sucumbeixen davant els interessos d´una classe política innoble, centrada a convertir el concepte d´interés general en subterfugi des d´on assegurar la seua posició de poder. El menyscabament del sistema democràtic és evident, en la mesura que la desprotecció experimentada per la ciutadania és inversament proporcional al desenvolupament de mecanismes jurídics i polítics dirigits a esmenar aquesta situació. I ací ens endinsaríem en altre tema controvertit. Si el Dret ha d´adequar-se a les demandes socials, se´ns planteja com a tasca prioritària repensar el seu significat, la seua vinculació avui més propera a un discurs tècnic d´experts que al caràcter crític de la disciplina. Així, a partir d´una mena de democratització del Dret es provocaria una transformació en les institucions capaç d´erradicar l´actual situació sistèmica de corrupció política.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine