03 de noviembre de 2015
03.11.2015

Nacions buides

03.11.2015 | 04:15

Cada vegada em sent menys identificat amb les comunitats imaginàries per a la creació de les nacions. Crec que no foren pensades per gent com jo. A propòsit del tema català he pogut observar milers de missatges nacionalistes, tant d´una part com de l´altra, dels que em sent realment distanciat, més que res perquè són utilitzats sovint per edulcorar realitats i emmascarar mentides. Recentment vaig xocar de front amb un comentari d´un veí d´un poble pròxim al meu. A la proposta d´un cartell per donar sang contestava amb un «segons a qui». D´altres, en contestació a la crisi dels refugiats proclamaven allò d´«els espanyols primer». Amb eixes persones no compartisc absolutament res. No puc sentir-me més allunyat d´eixes concepcions individuals i nacionals, d´eixos imaginaris excloents que sempre carreguen contra els diferents, els dèbils, els més necessitats. Són els penúltims contra els últims, són la indecència contra el dèbil i la permissivitat amb el sàtrapa que furta a mans plenes, que és espanyol però té els comptes a Suïssa, Luxemburg o Andorra. El capital no té nacionalitat però sols ho entenen els més rics, mentre aquells que són pobres carreguen contra els seus iguals pensant que són classe mitjana amb aspiracions a classe alta. Innocents.
No sóc de la nacionalitat d´eixa gent, com tampoc dels que se senten orgullosos de racanejar les arques públiques, dels que protesten pel cost de la sanitat o l´educació públiques, dels que giren la cara a la gent que viu al carrer i prefereixen gastar tres euros en un cafè al Starbucks. Jo sóc de la nació dels que lluiten per construir-se un futur millor i estan disposats a saltar fronteres edificades amb ganivets; sóc de la nació dels que estan capacitats per deixar-ho tot per lluitar contra el feixisme del segle XXI personificat en Daesh o els Estats assassins; sóc de la nació dels que mantenen, al mig del desert, la dignitat i l´anhel de la seua pàtria malgrat que mai l´han vist; sóc de la nació d´aquells que perden un poc per a que algú no perda més; sóc de la nació d´aquells que inverteixen milers d´hores per a què la Història recorde als vertaders demòcrates i no a arribistes amb cabdalats comptes bancaris; sóc de la nació d´aquells que s´exiliaren del seu país i seguiren la lluita contra el feixisme arreu d´Europa; sóc de la nació de les dones, els homosexuals, les lesbianes, els trans, els negres o els ecologistes que alcen cada dia la veu contra el sistema i els seus discursos hegemònics. José Luis Sampedro deia que la seua pàtria eren els llibres. Ja en som dos i ara cerque un gentilici.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine