05 de noviembre de 2015
05.11.2015

Les utopies possibles

05.11.2015 | 04:15

Una utopia és un camí, no una meta. Qui recorre el camí de la utopia és una ànima lliure; qui pretén convertir la utopia en una meta, és un fanàtic». (Josep Franco. Catecisme per a agnòstics)

La societat a la qual ens volen abocar quins realment manen en el món globalitzat on vivim, les grans corporacions, les multinacionals, bancs i l´u per cent de la població més rica, enquadrats en la potent família anomenada mercats, amb la inestimable ajuda dels governs titelles dels teòrics països democràtics, és un món pobre, analfabet i dòcil, encaminats a ser els futurs esclaus al seu servei. Encara patim una important massa de persones que no són conscients del que ens ve al damunt, la seua informació sols prové de mitjans de comunicació de masses al servei dels poders econòmics que distorsionen les informacions, tapen les realitats i marquen una visió unilateral de les solucions possibles.
Malgrat aquest escenari mediàtic i de pressió dels poders econòmics, hi ha hagut un important canvi polític en moltes administracions locals i autonòmiques, açò és un raig d´esperança, ja que, com afirma el sociòleg Manuel Castells, els canvis político-institucionals comencen històricament a escala local. Per tant és essencial que les persones que han assolit aquesta responsabilitat estiguen a l´altura de les circumstàncies, i és imprescindible una gran capacitat ideològica, una honestedat a prova de corrupció i una immensa generositat personal i col·lectiva, que en alguns casos no està sent així, amb regidors, diputats i síndics més preocupats pels sous i les alliberacions que per a portar endavant les propostes de canvi social i econòmic que necessitem.

Si realment volen canviar la societat, estan a l´abast les eines „el camí„ per a realitzar-les, sempre que estiga clar l´objectiu final que s´ha de buscar, que, al nostre parer, no és més canviar la política a favor de les persones. Els canvis no es fan únicament amb una política de gestos, el que cal és posar-se a treballar de valent cap a objectius reals de canvi, i una de les eines més importants a l´abast de les administracions és el pressupost, que la majoria de les vegades ha estat ens mans incompetents i/o en mans de megalòmans que han malbaratat i/o espoliat els diners públics. Saber cap on dirigir els recursos i la rendibilitat social dels mateixos és una decisió política, mai econòmica, per tant cal saber utilitzar aquesta ferramenta amb trellat i objectius concrets sempre dirigits cap a l´objectiu principal.
El marc de treball s´ha de centrar en dotar de recursos a programes d´inclusió social des de les instàncies publiques i aquests programes s´han de concentrar en l´educació, les polítiques d´ocupació i canvi de sistema productiu, la lluita contra l´exclusió social i econòmica i l´urbanisme ecològic. Desenvolupar aquests programes és el germen per a canviar la societat des de baix, és una tasca lenta a mitjà i llarg termini, els resultats no seran tots immediats, però el canvi serà per a sempre, ja que s´incideix directament en la formació de consciències i de valors permanents, així com la creació d´eines econòmiques que procuren una vida digna per a tota la població. Des de dalt és més difícil „no impossible„ fer un canvi radical, les forces oligàrquiques tenen al seu abast el poder econòmic suficient per a enfonsar països sencers als quals tenen agafats pel coll amb el servilisme dels seus governants. Les utopies són possibles sí, a banda de somniar-les, les podem portar endavant i ara „i sempre„, és l´ocasió, des de baix amb idees i propostes clares i possibles, al nostre parer aquest és el camí de la utopia.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine