El Consell de la Generalitat, va aprovar el 4 de setembre un decret llei perquè els ajuntaments mantinguen les competències que, a data d'avui, encara tenen en serveis socials generals, així com en matèria de sanitat i educació. En una comunicació posterior „publicada en Levante-EMV el dimecres 9 de setembre„ la vicepresidenta i consellera d´Igualtat i polítiques inclusives, Mònica Oltra, raonava molt encertadament que amb aquesta decisió „encara que provisional„ es mantindria com a mínim el nivell actual d'atenció a les diverses problemàtiques socials i que, per contra, amb l'aplicació, sense més de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat impulsada pel govern del Partit Popular anàvem al desmantellament, en la pràctica, de la xarxa pública de serveis socials. És sens dubte un respir i permet assegurar una certa tranquil·litat, tant per a la ciutadania, com als i les professionals de la intervenció i el treball social en l'àmbit local i comunitari.

Dit això, en la nostra opinió, la provisionalitat de la mesura adoptada no pot perllongar-se més enllà del temps estrictament necessari. La situació actual és caòtica després de vint anys d'una gestió „la del PP„ que ha pervertit i corromput el sistema públic de serveis socials. Els sotasignats som conscients que no va a ser gens fàcil tornar a institucionalitzar, al País Valencià, els aspectes més positius del denominat quart pilar de l´Estat de Benestar.

Acollint-nos a l´anunci fet per la vicepresidenta de la Generalitat que vol comptar amb la participació dels sindicats i pareix que també amb tots els agents socials afectats pels avatars de la crisi, el nostre col·lectiu posarà les seues propostes damunt taula al menys en tres àmbits.

El primer àmbit fa referència a la necessitat imperiosa „desprès d´un pla d´ordenació„ d'un nou marc legislatiu que es concretés en una nova llei de serveis socials. El model actual és segons investigacions i dades oficials el de pitjor qualitat de l'Estat español. Ens cal una nova llei que regule i done consistència al sistema públic de serveis socials, assegure la seua responsabilitat pública, la qualitat, la proximitat, i on la prevenció i l´acció comunitària puguen desenvolupar-se i ser definitòries del nou model. Una llei que garantisca un accés als drets subjectius reconeguts. En aquest sentit, entenem que caldrà incorporar nous drets als espais de les necessitats humanes que està deixant després de si aquesta maleïda crisi provocada per la cobdícia i la corrupció

Un segon àmbit que considerem important és obrir un ampli fòrum de participació per a l'elaboració i aprovació d´una Carta Valenciana de Drets Socials que més que un text normatiu siga una eina per donar suport a la construcció d'una nova ciutadania social i comunitària.

Un tercer àmbit ho constitueixen una sèrie de propostes orientades a revitalitzar el territori de la intervenció social, cada vegada més reduït a la mínima expressió i més constrenyit a favor d´una economia embogida i acceptada, fins ara, per una classe política que comença a estar amortitzada.

Necessiten alguns instruments bàsics. D´una banda, un govern valencià amb una gran sensibilitat social i que assumeixi els drets humans com a eix central de la seva acció. D´altra banda, si aquest govern vol aliats fiables per a la seva acció en l´àmbit social li convidem a comptar amb els i les professionals del treball social com a actors i alhora missatgers compromesos amb dites dretes i notaris del seu compliment. El Pacte del Botànic ha obert una porta a l´esperança, un acord de tres partits que sustenten el govern de la Generalitat i no menys important és un quart soci: la majoria de la ciutadania valenciana.

Signen també: Paco Andrés, Merche Miralles, Javier Aguado, Paloma Díaz, Xavier Uceda, Ana Serrano, Bea Morilla, Sergio López, Eva Botella, Jaume Orts, Melani Navarro i Jorge Sebastián.