15 de noviembre de 2015
15.11.2015

La nit que la vida deixa de ser humana

15.11.2015 | 04:15

Divendres passat, al bell mig d'un sopar de grans amics intentàrem, com és costum, arreglar el món, almenys aquell que tenim més prop. Poc podíem sospitar, mentrimentres menjàvem, que a París se succeïen una salvatge cadena d'atemptats que han esdevingut en la gran tragèdia europea de 2015.

Tot un drama que ens fa pensar que cada vegada que pensem a canviar el nostre entorn ho hem de realitzar per tindre en compte que és la forma més efectiva de canviar el món universal.

De les primeres imatges d'eixa vetlada, ve al cap primerament el poc que fem per canviar una societat global que ens embruta dia a dia amb gestes menyspreables que desqualifiquen la raça humana. Hui la tragèdia de França realment ha embrutat la Terra. Ens ha de fer reflexionar sobre el que som els éssers humans i fins a on volem arribar. A l'Occident continuem sense entendre moltes coses. Ens resignem a ser solidaris contra els ajusticiats per la barbàrie terrorista islamista o d'un altra índole en el Tercer Món. Tanquem els ulls a l'incompliment dels drets humans en els països islamistes simpatitzants de l'òrbita occidental. Fa massa anys que ens dediquem a enriquir-nos i a creure que el progrés sols és per a nosaltres. No hem lluitat per respectar i comprendre íntegrament la diversitat de cultures, no hem treballat per la universalització de l'educació ni ens hem plantejat que l'acabament de la fam ha de ser la nostra gran prioritat.

L'atemptat de França ens demana dos reflexions. Una ha de ser immediata i dura però sens dubte no definitiva. L'altra, a mig termini, s'ha de caracteritzar per tindre profunditat, intensitat i persistència. La primera demana la persecució conjunta contra els autors i promotors de l'activitat terrorista. Significa que Occident i Orient han de compartir i apostar per un món diferent. No podem buscar el nostre bé personal sinó el pactisme global. Ha de guanyar la humanitat i no cap país en concret. El segon aspecte suposa tindre en compte que la societat és més global i més vulnerable del que pensem. Així que hem de respectar les cultures i els pensaments. No obstant això, no hem d'oblidar que tot allò que vaja contra els drets de la humanitat, la desigualtat de les persones o dels sexes s'ha d'eradicar. No hi ha fronteres contra la injustícia i el despotisme. Hem de parar la realitat mundial que fa més dèbils els més vulnerables. No serà eficaç si sols emprem les armes i les actituds agressives. Es tracta d'aïllar tot el que signifique opressió, fanatisme i radicalitat tant en els països més endarrerits com en els més avançats. Una tasca que sols serà eficaç si es fa des de la consolidació de l'educació, la cultura i la consolidació autèntica de la pau i de la llibertat dels pobles.

En definitiva hui és un dia trist. D'eixes jornades que et quedes sense paraules i justificacions. D'aquelles en les quals descobrixes que hi ha persones que no respecten el més sagrat que elles i nosaltres tenim. La tragèdia malauradament no té solucions. L'única eixida és trobar un món millor i autoconvéncer-se que cal anar a buscar-lo. No ens lamentem exclusivament dels radicalismes i les violències. Busquem vies, no perdem el temps. La vida la nit del 13 de novembre va deixar de ser humana. Es va trencar. No deixem que tot continue igual després del dol i mirem més enllà del nostre món per trobar solucions. França hui és nostra i ella som tots i totes. Recordem-ho més enllà de la intensitat del dolor. No oblidem de fer la vida per a la humanitat. Desitgem que mai més una nit a qualsevol indret del món deixe de ser humana.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine