Els terribles atemptats de París ens han conmocionat perquè més enllà de la tristor per les víctimes i els sentiments de dolor i ràbia, les matances produïdes es viuen també com una amenaça a tota la ciutadania. I hi ha a més el sentiment de no saber identificar l´essència dels fets, de no poder explicar-nos bé quin és el perill davant del qual ens trobem. És una incertesa compartida per governants i analistes perquè, a banda d´interpretacions generals i simplificacions, hi ha preguntes per contestar i molts dubtes pel que fa a la forma de combatre aquest fenomen relativament nou que anomenem jihaidisme terrorista.
L´estat francés, davant dels greus atemptats que des de fa un temps li infereix el món jihaidista, ha optat per donar una resposta de guerra, que ha qualificat de legítima defensa. I ha intensificat les accions bèl·liques, que ja estava fent, a Siria. Se suposa que els bombardejos a la ciutat de Raqa contribuiran a debilitar el centre neuràlgic on previsiblement està l´origen de l´islamisme radical violent. Però molts analistes adverteixen que les respostes bèl·liques no són la solució. La primera raó és que no hi ha un exèrcit al qual combatre. El que hi ha és un conglomerat de grups diversos, alguns vinculats entre ells i d´altres no, escampats per distints territoris. Els jihaidistes no operen en un camp de batalla, ni tenen objectius concrets sino uns objectius ambigus, no definits i no situats. I no hi ha uns soldats que responguen a una formació militar ni a una tàctica col·lectiva concreta, sinó que hi ha uns individus, alguns solitaris, al·leccionats i formats en part a través d´internet, amb mètodes d´atac fàcils. I, disposats com estan a morir, res no els disuadeix de matar.
Són molts encara els aspectes a identificar i a respondre. Per exemple, quines són les causes d´aquest tipus d´islamisme? El fanatisme religiós no ho explica tot. Encara més. A qui afavoreix econòmicament i geoestratègicament? D´on procedeix el finançament que rep? Hi està implicada Arabia Saudi, país amic d´occident, que ens ven petroli i ens compra armes? I hi ha més preguntes. Per què la ideologia islamista violenta causa tant de fervor i exaltació en els seus adeptes? D´on procedeixen aquests des del punt de vista psicosocial i educatiu? Es evident que per combatre el perill jihaidista, cal actuar en molts àmbits i amb una estreta col·laboració internacional. Però si aquesta col·laboració es basa en el recurs a la guerra a nivell exterior i en la restricció de llibertats a nivell interior, malament anem.
