17 de noviembre de 2015
17.11.2015

La via federalista

17.11.2015 | 04:15

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha demanat que es reconega Catalunya com a nació en el marc d´una reforma constitucional, cosa que ha molestat alguns, però ha satisfet altres, perquè pensem que, agosarat, ha fet una proposta justa i adequada a la situació política i històrica que transitem ara per ara. Per la seua banda, l´Ajuntament de València ha aprovat sol·licitar que s´òbriga el camí constitucional al reconeiximent de la realitat plurinacional d´Espanya. En els dos casos, eixes propostes suposarien l´establiment del federalisme com a organització política territorial d´Espanya.

Ocorre que el projecte federalista no s´explica suficientment, li falta argumentació (que en té) i pedagogia, com ha dit fa poc Pedro Sánchez, secretari general del PSOE, partit dels més proclius a eixe projecte, que podria acollir i encaixar la diversitat dels territoris espanyols en un marc comú de federació asimètrica, com proposava l´expresident de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall. El sistema federal no és cap ocurrència populista ni antisistema. És el que tenen establit països tan poc sospitosos de vel·leïtats aventureres i utòpiques, i sí acreditats democràticament, com els EUA, Canadà, Alemanya, Austràlia, Suïssa, Bèlgica i altres.

Una organització federal d´Espanya, a banda de determinar, òbviament, una nova distribució del finançament i de les competències territorials, hauria d´establir l´oficialitat, en tota la federació, de les llengües pròpies que es parlen a Espanya (com a Suïssa, per exemple); diversificar territorialment la ubicació de les institucions i centres decisoris en política, economia, cultura, etc. Per exemple, el Senat a Barcelona. I visibilitzar eixa diversitat en tots els sentits.
Respecte a les seus oficials i centres decisoris, fixem-nos en l´absència de centralisme econòmic, cultural, etc., en els Estats Units, on la capital federal, Washington, és el centre en assumptes exteriors, defensa, moneda, seguretat i poc més. Nova York, Los Angeles, Chicago, San Francisco, Boston, Miami, i algunes altres, són més importants i més decisòries en molts casos i de manera ben visible en molts aspectes de la vida econòmica, social o cultural. O a Suïssa, on les tres ciutats més importants, Zuric, Ginebra i Lausana, no tenen la capitalitat confederal, que és Berna. El mateix ocorre a Austràlia, on les urbs més grans, visibles i decisòries, Melbourne i Sidney, no tenen la condició de capital federal, que és Canberra. Tampoc a Alemanya, on una gran part de les decisions econòmiques es prenen a Francfort.
Pel que fa a les declaracions del nostre president de la Generalitat sobre el reconeiximent de la condició nacional de Catalunya, a banda de l´oportunitat certa d´introduir eixe debat i eixa solució, això és una veritat, perquè Catalunya és una nació. Ho és perquè té els suficients constituents per a considerar-la com a tal. Per exemple, unitat geogràfica (no imprescindible, però compta), unitat o cohesió d´estructures econòmiques, uns referents culturals singulars i diferenciats, història i tradicions pròpies, també singulars i diferenciades, amb personatges històrics emblemàtics, i mites que bastixen tota una consciència i una simbologia que fonamenten les condicions i el corpus sociopolític per a eixa consideració. A més, i sobretot, hi ha la voluntat de ser catalans, un sentiment àmpliament compartit que els dóna una personalitat i una fisonomia particulars. Eixos trets no són unànimes, com a comunitat plural que és Catalunya, però sí majoritaris. Una altra cosa és que eixes condicions puguen representar una voluntat monolítica de ser nació independent amb estat propi i exclusiu, que no és el cas, per ara.
Els que volem el reconeiximent de la diversitat i la pluralitat nacionals, entre elles la nostra, com a valencians, i alhora la permanència de Catalunya a Espanya, apostem pel federalisme com a solució i superació del centralisme i de l´independentisme. Per això cal escoltar i convertir en autèntic programa polític propostes com les que representen les declaracions del president de la Generalitat Valenciana i l´acord mencionat de l´Ajuntament de València.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine