20 de noviembre de 2015
20.11.2015

El xinès, la fala i el valencià a l'Església

20.11.2015 | 04:15

De tots és sabut que l´Església, per mitjà de la Constitució Sacrosanctum Concilium, recomanava la introducció de les llengües vernacles a la litúrgia. I això s´ha anat fent progressivament al llarg dels 50 anys que van de la clausura del Vaticà II, el 1965, fins als nostres dies. S´ha fet així a totes les Esglésies i a tots els països llevat del nostre, on la nostra llengua continua absent dels nostres temples i dels Seminaris, i marginada per l´església valenciana, amb algunes excepcions, i degut a la bona predisposició d´alguns preveres. I això que passa al nostre País, no passa en cap altre país més del món.

El 7 d´aquest mes, la comunitat catòlica xinesa de la ciutat de València va fer la ruta del Sant Calze, des dels Jardins del Real fins a la catedral, on a la capella del Sant Calze, celebraren una missa en xinès, cosa que m´alegra. I per això felicite els cristians d´origens xinès que viuen a València i el capellà que celebra la missa en xinès!
També fa uns mesos, el bisbe de Còria-Càceres, Francisco Cerro, presentà la traducció del Nou Testament en fala, la llengua que parlen 6000 extremenys , a la vall de Xàlima, al nord de Càceres. Després de deu anys de treball, el bisbe Cerro beneïa el Nuevu Evangeliu, on per primera vegada es va proclamar la Paraula de Déu en «mañegu», que és el nom que rep la fala en San Martín de Trevejo. Per això el bisbe Francisco Cerro, en la celebració de l´Eucaristia, deia: «Si els veïns de San Martín, Eljas i Valverde s´adrecen als seus pares en fala, de manera familiar i afectuosa, ¿per què no fer el mateix amb Déu?». I el bisbe Cerro acabava així: «L´Església vol que ens acostem a Déu des de la nostra cultura, des dels nostres sentiments més íntims».
En una entrevista recent al teòleg africà Cyprien Melibi, aquest prevere camerunès deia: «Els bisbes africans són negres romanitzats. No defenen la seua cultura i les seues arrels». I per això, comentant la visita que va fer Benet XVI al Camerun, on es va proposar per part dels camerunesos la conveniència que el papa Ratzinger diguera algunes frases en les llengües natives (cosa que no va passar) Melibi deia: «Estem fora de lloc, si no som capaços d´entendre que al poble li va bé que un papa diga algunes frases en l´idioma del poble que visita».
El papa Francesc també ha defensat reiteradament la importància de la inculturació de l´Església, i més concretament, en el missatge que el papa ens adreçà amb motiu del diumenge de les Missions el passat 18 d´octubre, Francesc ens deia que s´han de «respectar tots els pobles a partir de les seues pròpies arrels», per així «salvaguardar els valors de les respectives cultures».
Sembla que això que recomana el papa Francesc val per a totes les llengües, des del fala al xinès, passant pel nàmbia, el castellà, el japonès o l´escocès, però no per al valencià, que encara hui, 50 anys després del Vaticà II, continua marginat a l´església Valenciana.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine