Des que l´11 de setembre de 2001 assistírem perplexos al tràgic espectacle de l´ensorrament de les Torres Bessones, vivim una guerra invisible
„així la definí l´aleshores president dels Estats Units, George Bush„ contra el terrorisme islamista, un exèrcit de fantasmes reals que de tant en tant provoca matances indiscriminades arreu del món. Se´n poden comptabilitzar uns quants, d´aquests atacs criminals: Nova York, Madrid i París serien els escenaris que més han impactat en el nostre imaginari col·lectiu.
Aquests dies hem vist la ciutat de París convertida en la capital del dolor, que diria Paul Eluard. París, capital del dolor, capital de la por, capital del terror. Una por, un dolor i un terror que, si bé són reals i estan generats de manera cruel pel gihadisme fanàtic, són ampliats fins a la ficció per les pantalles i els altaveus a través dels quals imaginem que veiem la realitat.
Aquells que hem seguit la tragèdia parisenca de lluny „des de les pantalles que tenim a casa per a l´entreteniment domèstic„, hem assistit a l´escenificació d´una paranoia que ens teledirigeix les emocions i ens trau els instints pitjors o les quimeres més bèsties, com l´odi a l´altre, o com l´agressió verbal contra els que trobem diferents perquè pensen i senten la vida d´una altra manera, es vesteixen amb robes que semblen estranyes, preguen en temples coneguts com a mesquites, i es dirigeixen a Déu „el de tots els creients, ja que n´hi ha un només„, amb el nom en àrab d´Al·là. I això és injust, per no dir pervers.
Aquesta actitud de rebuig amplifica el terror i porta a veure com a enemics aquells que pensen i viuen les seues vides individuals amb costums culturals diferents als nostres. D´aquesta visió desfermada i deformada prové el feixisme, una vella ideologia immoral, un altre terror patológic i perillós, es vestesca militarment o amb camises negres, blaves o blanques; un terror que persegueix el diferent fins a l´extermini. Perquè feixista és aquella política que, encara que haja estat votada per una majoria, quan té el poder de la llei i de les urnes intenta perpetuar-se fent-nos creure que és la posseidora de la raó absoluta i que té la força de «les armes» i de «les larmes» per a imposar-la des de la propaganda del dolor i la por. Així, aquests dies de dol, des de la capital francesa ens han enviat, també amb bandes republicanament tricolors, imatges i missatges de terror. Alerta!
