24 de noviembre de 2015
24.11.2015

El papa Francesc a Florència

24.11.2015 | 04:15

Cada viatge del papa Francesc, com també les audiències dels dimecres o les homilies de cada dia a la capella de Santa Marta, són com una alenada d´aire fresc que ens ajuda a renovar i a enfortir la nostra fe.

Demà dimecres el papa començarà el seu viatge apostòlic a Àfrica. Segur que aprendrem, i molt, amb el que dirà i el que farà en aquest continent empobrit pel primer món. El papa visitarà la terra dels esclaus emportats a Amèrica, la terra colonitzada i espoliada per Europa, la terra del virus de l´Ebola, de la Sida o de tantes malalties que, perquè ens queden lluny, continuem oblidant.

Però hui fa dues setmanes, el dia 10 d´aquest mes, el papa va fer un viatge a Florència, on amb la seua paraula ens animà a viure la fe amb valentia. El papa Francesc ens recordà que l´amor de Déu és tan gran, que per això mateix no va enviar el seu Fill a condemnar el món, sinó a salvar-lo. I és que el papa sempre subratlla l´amor misericordiós de Déu; l´amor d´un Déu que ha assumit el rostre dels humiliats i dels qui pateixen, no el rostre dels poderosos i dels qui espolien els més dèbils.

El papa ens recordava que la nostra fe ha d´estar impregnada d´humanitat, una actitud que només és possible des de la humilitat, l´ajuda desinteressada a l´altre i les benaurances. Fa uns dies, la religiosa teresiana Victòria Molins, ens recordava també això mateix, en dir-nos: "Pot haver un humanisme sense cristianisme, però no pot haver un cristianisme sense humanisme". I és que la nostra fe ens ha de fer més humans, més atents a les necessitats dels qui sofreixen, més sol·lícits al patiment del nostre món. No insensibles ni actors de la globalització de la indiferència.

El papa també ens recordava en la seua visita a Florència, on compartí un dinar amb els més pobres, que "l´obsessió per conservar la pròpia glòria o influència, no pot formar part dels nostres sentiments" com a cristians. Per això ens animava a "no buscar els propis interessos, sinó els dels altres". D´ací que la felicitat per als cristians, "no és narcisista i autoreferencial". D´ací que el papa no vol una Església "que pensa en ella mateixa i en els seus propis interessos", pel fet que aquesta seria "una Església trista". El papa prefereix "una Església accidentada, més que una malalta pel tancament i per instal·lar-se en les seues pròpies seguretats".

Francesc també ens prevenia per tal que "no ens tanquem en estructures que ens donen una falsa protecció, ni en costums que ens fan sentir tranquils". I feia una crida a defendre una fe que és "revolucionària", ja que és "un impuls que prové de l´Esperit Sant".
El papa Francesc ens recordava igualment la importància que han de tindre en la nostra vida les benaurances, que "no porten a l´èxit", pel fet que estan fetes de "renúncia, d´escolta i d´acollida". Per això l´Església ha d´eixir a trobar els allunyats de la fe, per convidar-los i acollir-los com a germans.

Davant els problemes de l´Església, el papa creu que "és inútil buscar solucions en restauracionismes i en fonamentalismes". I és que l´Esperit ens empeny a mirar cap endavant, no a viure amb nostàlgia pels temps passats. Per això l´Església ha de ser "lliure i oberta als desafiaments del present", i no estar "mai a la defensiva, per por a perdre alguna cosa". Per això el papa ens demana que no siguem "predicadors de doctrines rígides". Al contrari, el papa ens demana que tinguem "capacitat de diàleg i d´encontre", per tal de construir una Església que siga "ferment de diàleg i de trobament" amb els altres. Com està fent el papa Francesc. Com ens convida a fer això mateix a nosaltres.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine