Ja no tastem tant com tastàvem. Ara n´hi ha qui, de mitjana edat en avall tot (o quasi tot) ho prova, siga el gust del caldo del putxero, un glopet de vi, un ensaig de meló o posar a prova la força i l´agilitat pròpia o d´algú o quan es posa una peça de vestir per a vore si li para bé. Però el vi, el caldo i la porció de meló quan l´ensagem per apreciar-ne el gust o el sabor els tastem primer i després ja podem passar a l´altra fase (beure, menjar i escudellar). Provar és intentar, assajar, confirmar, comprovar, experimentar, parar bé, etc., de manera que provem a entrar a algun lloc, podem provar la força o la resistència, ens provem (o emprovem) la roba per comprovar com ens para, etc., però quan fem la prova d´una beguda o menjar per verificar sabor o gust, ho tastem. Tastar també té un sentit figurat quan experimentem o sentim l'efecte d'una cosa, com alguns corruptes que ja han tastat l´amargor de la presó. Igualment, dos persones (d´adolescents en amunt) es tasten quan es coneixen, en sentit bíblic, per primera vegada. Ja m´havia referit en una columneta d´estes al matís diferencial dels dos verbs esmentats hui també, però hi torne per contribuir, amb el que puga, a evitar l´extinció d´un verb tan gustós i saborós com tastar.
L´equivalent, més exacte, castellà d´este últim verb és «catar», que té el postverbal «cata»; nosaltres tenim el «tast», com a ´acció de tastar´ ben genuí, històric i arreplegat per tots els diccionaris de referència i usat literàriament, però popularment, a hores d´ara, està escassament assumit i s´usa poc. Diumenge passat el meu company Aurelià Lairón, arxiver i cronista municipal d´Alzira, i columnista dominical en l´edició de la Ribera de Levante-EMV, va usar «tasta», crec que molt encertadament, en la seua crònica setmanal, en la notícia d´un concurs de vins. Deia «?s´ha adjudicat el premi de tasta de les bodegues valencianes». Ja havia passat en un certamen d´estos en què l'organitzador/divulgador no veia massa comunicatiu usar «tast». Em va consultar la possibilitat de posar «Concurs de tasta de vins»; a mi em va semblar una bona gossadia, dins de la mateixa lògica derivativa de la llengua, i així ho posà. No és una paraula que se senta dir massa, però col·loquialment sí que l´hem poguda escoltar alguna vegada. Seria un postverbal, com puguen ser «busca/buscar», «cerca/cercar», «crida/cridar», «paga/pagar», «parla/parlar», «proclama/proclamar» i moltes altres d´eixa índole.
