En campanya electoral sembla que als candidats i als partits, tot els està permés per arrancar vots: sobreactuen, s´equivoquen, prometen, podríem dir que tot això entra dins del guió. Però el que no es pot consentir, és la mentida i la lleugeresa en el tractament de temes sensibles. Doncs bé, el PP, en un vídeo electoral, ha comés les dues faltes referint-se a la violència contra les dones. Primer, ha actuat amb detestable lleugeresa atribuint-se com un mèrit del govern el fet d´haver disminuït la xifra de dones assassinades en els darrers anys. Quina desvergonya! Només una dona morta, ja hauria de ser considerat com un fracàs del govern i de la societat. Segon, ha mentit amb les xifres perquè en el vídeo en qüestió parla de 51 víctimes mortals de violència de gènere en 2014 quan, segons la Memòria de la Fiscalia General de l´Estat, en són 58. I segueix mentint quan diu que han creat una xarxa de centres d´acollida coordinada en les comunitats autònomes, sent que aquests centres ja hi existien i el PP l´únic que ha fet és un protocol perquè dones maltractades puguen ser ateses en les diferents autonomies. I menteix en temes relatius al no cobrament de la pensió de vidu per part del maltractador, quan des del 2.007 ja és així. I continua mentint quan fa referència a l´exempció de taxes judicials ja que aquestes no existien abans d´entrar ells al govern. Entretant oculta que han retallat un 26% en atenció i prevenció de la violència de gènere.
D´altra banda, el partit Ciudadanos no és més fi en el tema, quan parla de «sexisme penal» i proposa «eliminar l´assimetria penal per qüestions de sexe», fent creure que en el cas que una dona assassinara la seua parella, tindria legalment un càstig inferior al d´un home. Això és fals perquè la Llei corresponent (2004), no marca cap diferència en els delictes, únicament s´hi estableix per a les dones una «tutela penal reforçada» quan són víctimes de delictes lleus a fi de protegir-les millor, ja que per a casos d´amenaces, vexacions, etc., la dona podia quedar sense atenció i el seu agressor sense condemna i vivint en la mateixa casa.
La violència contra les dones és un tema sagnant que demana actuar en molts àmbits alhora. Sabem que no té solucions fàcils, per això es demana que siga considerat una «qüestió d´Estat» i com a tal s´hi actue. I és evident que la sensibilitat i l´empatia amb les víctimes hauria de moure tots els implicats. I, sobretot, no ignorar que aquesta violència té molt a veure amb la desigualtat de gènere, amb els rols que perviuen del sistema patriarcal.
