ls situe. Es presenta a València el lema electoral del PP ´Espanya en "sério"´. No es riguen que això és molt seriós, fins que deixa de ser-ho quan José Maria Chiquillo presumeix de valenciania i, com en un judici, remet a les proves: en ´sério´ perquè en el PP parlem com parla la gent. Supose que el PP malagueny, que també parlarà com la gent, haurà triat com eslògan ´España no se escojona´. Cap novetat. Ja fa temps que el PP treballa per castellanitzar el valencià i fer dels valencianoparlants uns bilingües tan peculiars que acabem parlant castellà i valencià al mateix temps. Per això Espanya en ´sério´, i no de debò, amb trellat, amb seny o qualsevol expressió equivalent.
Si el mot ´sério´ figura en l´eslògan del PP, no és per la vitalitat d´aquest vocable en la nostra parla (cosa indiscutible), sinó per fragmentar la unitat lingüística (cosa detestable). Ho confessa el mateix Chiquillo; i a confessió de part, rellevament de prova, com diuen els advocats. Vaja, que amb Espanya van en ´sério´, però amb el valencià van de conya.
Tot i que comparar Chiquillo amb Chiquito (de la Calzada) pot resultar injust per a aquest últim, és evident que el secessionisme lingüístic inventant mots ex nihilo, del que sol fer gala el polític popular, té la mateixa serietat que s´atribuïa l´humorista malagueny quan injectava en la memòria dels televidents paraules com ´fistro´. Res, doncs, de buscar un punt d´equilibri entre l´estàndard de la llengua i la fidelitat a la parla del poble. I ara dic jo, per exemple: si fònicament és pràctica habitual emmudir la ´d´ intervocàlica i dir ´hablao´ en castellà i ´llauraor´ en valencià, no seria absurd reflectir gràficament l´elisió de la ´d´ intervocàlica, simplement perquè el parlant l´omet? Escriure ´hablado´ i ´llaurador´ no suposa trair la parla de la gent. Tan difícil era que l´eslògan electoral del PP, a més d´intel·ligible, fóra gramaticalment correcte? Si Espanya és un país seriós, per què no ho són els que governen?
