A la ciutat de València queden alguns exemples de «Cases Barates», es tracta d´una mena d´habitatges protegits que durant la primera meitat del segle XX intentaren pal·liar el problema de l´habitatge de les classes treballadores. El cas que vaig rebre una invitació per visitar l´exposició de la Cooperativa Valenciana de les Arts Gràfiques, entitat sobre la qual havia redactat juntament amb Carme Morenilla un informe a petició de la presidenta de l´entitat i que s´aprovaria al CVC.

L´exposició ubicada al carrer del Impressor Alfonso de Córdoba, nom significatiu puix es tracta d´un convers que hagué de fugir de València perseguit per la Inquisició, arreplega un grapat de documents i materials diversos com fotografies, què posen de manifest com s´ha anat transformant la zona situada a l´actual campus de Blasco Ibáñez. La Cooperativa de Cases Barates «Les Arts Gràfiques» es creà el 1925 amb la finalitat de construir cases pels seus socis, impressors i litògrafs, es tractava d´un grup de 28 cases unifamiliars formant una mena d´illa situada entre els actuals carrers Arts Gràfiques i Periodista Badia, posteriorment, als anys quaranta es va edificar un segon bloc de pisos -que fou el que motiva l´informe del CVC- què dóna a allò que seria el Passeig de València al Mar. El 1937 en plena guerra civil es van entregar les cases unifamiliars al seus propietaris. La voraç especulació urbanística, però, trenta anys després, el 1972 va acabat amb el conjunt, avui queda sols un xalet en mig d´un bigarrat conjunt de finques. El segon bloc, d´altures raonables continua en peu d'ençà que les vivendes s´ocuparen el 1947.

Visitar la mostra que havien preparat amb entusiasme alguns veïns membres de la Cooperativa m´ha permés visualitzar la història del barri durant un segle, podent veure la progressiva invasió de camps i séquies, així com els comerços existents a la zona i altres elements. Tanmateix, no he pogut deixar de lamentar la manca de sensibilitat verns les formes arquitectòniques representatives de les «Cases Barates», de les quals per fortuna resta avui el testimoni dels Xalets dels Periodistes situats a l´ altra banda i al final de Blasco Ibáñez. Cal afegir que tot el material guardat amb cura per la filla del fundador de la Cooperativa serà dipòsit en la Biblioteca Valenciana com aportació a la història del Cap i Casal. Per acabar diré que l´informe del CVC platejava com aquest tipus d´habitatges, els pocs que hi resten a la ciutat, mereixerien ser conservats amb les característiques i els elements propis, evitant adulteracions, per la qual cosa es demanava la seua declaració com béns de rellevància local A hores d´ara, però, ignore si la corporació municipal ha atès la recomanació.