Sí. Bon any 1989, perquè començarem 2016 com vint-i-set anys enrere: esperant l´inici de les emissions de la radiodifusió i televisió d´àmbit autonòmic, després que les Corts Valencianes hagen resolt posar-la en marxa amb una iniciativa legislativa que, com diria un jugador de cartes, equival a barallar i donar de nou. Un tornar a començar que potser provoque en molts valencians un flashback o regressió emocional a 1989. Ara que vagen en l´erta, no siga que la nova RTVV repetisca la deplorable història que tothom ja coneix i confirme «l´etern retorn del mateix» que pronosticara Nietzsche.
La història de la ràdio i televisió valencianes es divideix en un abans i un després. Un abans reblit d´expectatives i un després farcit de decepcions. En passar-se per l´engonal la llei de creació „a la manera dels virreis quan comunicaven les lleis a la colònia amb la fórmula «acátese pero no se cumpla»„, la RTVV va malbaratar l´oportunitat històrica d´erigir-se en vaixell insígnia de la normalització lingüística, tot i esdevenint-ne paradigma d´un fracàs. Sense influència social, sense guardar equilibri entre qualitat i audiència, sense crear estil i sense evitar la instrumentació política no és estrany que la gent, incloent-s´hi un servidor, reclamara reiteradament que l´embolcaren amb un sudari i la soterraren. Com així va ser.
Fins que vint-i-set anys després de la seua posada en funcionament creuem la frontera que divideix l´abans i el després i tornen a 1989 per definir el seu futur. Un futur que si és com el passat, deixarà de ser-ho aviat. Com el carter sempre trucava dues vegades en la novel·la de James M. Cain, a la RTVV també se li concedeix una segona oportunitat. No sé si la mereix, ja que estem escarmentats i no voldríem eixir de nou escaldats. I tampoc sé si eludirà la maledicció de Sansón Carrasco: «Nunca segundas partes fueron buenas». Ja veurem, doncs, si el desengany torna pel túnel del temps, com l´íncube en la tragèdia grega. Ja veurem, que diuen els cecs.
