Omella és el cognom del nou arquebisbe de Barcelona, que el passat dia 26 inicià el seu ministeri episcopal al servei d´aquesta arxidiòcesi. I és que si el papa recomanava en la missa crismal del 2013, que els pastors feren "olor a ovella" i que fugiren d´actituds principesques i del desig i les ganes de "pujar" o "ascendir", el bisbe Omella ben bé porta l´olor dels autèntics pastors que saben servir el poble que Déu els ha confiat.

Nascut a Cretes, a l´Aragó, el 21 d´abril de 1946, i catalanoparlant, l´arquebisbe Omella, en una entrevista recent, declarava que el seu objectiu com a pastor de l´Església diocesana de Barcelona, era construir "una comunitat viva, alegre i fraterna, que treballe pels més pobres", per tal de donar "testimoni d´esperança i d´alegria". El bisbe Omella es proposa fer això, admetent que en el seu servei episcopal no hi haurà una estructura "piramidal, sinó circular, on cadascú aporte les seues idees, per vore què convé a la comunitat".

Ple d´esperança en aquest nou servei que li ha confiat el papa Francesc, el bisbe Omella vol animar la comunitat diocesana de Barcelona a "mirar més el futur, que el passat", alhora que vol sentir-se ben a prop de la gent, sense distàncies ni barreres que el puguen separar del poble. Per això s´ha proposat viatjar en metro per Barcelona i anar a comprar ell mateix, com ho feia fins ara. D´aquesta manera vol manifestar en el seu ministeri episcopal, "l´ofici de l´amor", tal i com recomanava Sant Agustí als pastors de l´Església.

En el seu desig de fer-se un català més, el bisbe Omella ha dit que ha "de nàixer a Catalunya i aprendre a parlar el català com el parlen els catalans de Barcelona". És així com el bisbe Omella vol introduir-se "en la gran família que és l´Església de Barcelona", i per això ha expressat el seu desig de "fer-me català amb els catalans". El bisbe Omella ja ha manifestat la seua voluntat a "estudiar català", per perfeccionar-lo, una actitud que els cristians valencians també voldríem que seguiren els nostres bisbes, que continuen sense valorar i estimar la nostra llengua.

Membre de la Comissió Episcopal de Pastoral Social) el bisbe Omella també ha destacat la importància que té en l´Església l´acció social, per tal d´estar al costat dels qui sofreixen, i ajudar-los, perquè troben en els cristians el consol i l´ajuda que necessiten. Per això el bisbe Omella ha recordat la insistència del papa, de posar "els pobres al centre de l´Església". Cal recordar que, fa uns anys, mentre que els bisbes espanyols es manifestaven contra el matrimoni homosexual i feien declaracions contra el divorci, el bisbe Omella va ser l´únic de tots els bisbes de l´Estat, que el 26 de juny de 2005 va participar en una manifestació contra la pobresa. El bisbe Omella també va ser pioner en l´acció social, en proposar als capellans que donaren el 10% del sou a famílies necessitades. Així es manifesta la caritat de l´Església, una paraula que vol dir, amor, donar-se als altres, estar al costat dels qui sofreixen.

Ordenat prevere el 20 de setembre de 1970 i consagrat bisbe de Barbastre-Monsó el 1999 i de Calahorra-La Calçada-Logronyo el 2004, el nou arquebisbe de Barcelona, amb un caràcter afable, i amb "olor d´ovella", és com ha dit el periodista i capellà Juan Rubio, exdirector de la revista Vida Nueva, "un home obert, senzill i dialogant, fidel al Vaticà II i evangelitzador de les perifèries", que "ha sabut viure en soledat i en silenci la involució de l´Església en els últims anys i ha restat fidel a l´esperit de l´Eclesian suam de Pau VIè". És per això que el bisbe Omella vol, en sintonia amb el papa Francesc, construir "una Església capaç de dialogar amb Déu, amb ella mateixa i amb el món".

El passat dia 26, el bisbe Omella, un pastor amb "olor d´ovella", inicià el seu servei episcopal, animant l´Església diocesana de Barcelona a portar la Bona Nova del Regne amb alegria i amb esperança, i més amb obres que amb paraules, tal i com va fer Jesús de Natzaret. Així serà (com recomanava el papa Francesc el passat 9 de novembre en la consagració del bisbe auxiliar de Roma, Angelo De Donatis) un servidor de l´Evangeli, ja que "l´episcopat és el nom de servei, no un honor", i per la qual cosa "el bisbe ha de servir, més que no dominar". En el seu ministeri episcopal, el bisbe Omella segur que seguirà el consell del papa, quan recomanava parlar amb claredat i amb senzillesa: "Les teues paraules han de ser senzilles, que tothom les entenga, que no siguen homilies llargues, que siguen senzilles", repetia el papa.

Com ha dit el P. Abat Josep Mª Soler, l´arquebisbe Omella sabrà dur a terme "la tasca de pastor sol·lícit que li ha estat encomanada, assimilant i estimant la llengua, la cultura i la personalitat de la nostra terra", cosa que haurien de fer també els bisbes del País Valencià.