D´ací no res tanque el meu anuari tal com el vaig començar, entre gritos y pitos de los españolitos que sonen de rerefons en una televisió que parla castellà des del quilòmetre zero.
En 365 dies segurament la cosa haurà canviat i en la pròxima festa de comiat de temporada amb la meua gent sone de rerefons el valencià des de qualsevol punt de la nostra geografia. Perquè imagine que la resurrecció de Canal Nou ja serà un fet i qui sap, potser hauré tornat a la que va ser la meua casa durant deu anys i de la qual vaig eixir per una finestra, en un desnonament conegut per tots i televisat en directe. Si no és així, segurament vos escriuré estes paraules des de l´exili€
El que hui soterrem és un any amarg per al sector audiovisual de la terra, en coma des d´aleshores, però millor que fer un balanç des del pessimisme, desitge mirar el demà catòdic autòcton que està per vindre, en positiu, perquè per a tornar a nàixer s'ha de morir, tot i que mai plou a gust de tots€
Així pense que la informació en clau de proximitat tornarà. També ho farà la programació d´entreteniment i la ficció, amb productes elaborat des d´ací i per a tots els públics objectius de la nostra societat. Televisió vista des dels nostres ulls, parlada amb la nostra llengua i feta amb el nostre sentiment que és únic i diferent de l'oferta existent.
Passarà i tot i que crec mai serem la BBC, segur que aprenem de l´excés d'errades comeses en un passat encara massa recent. 51 columnes després dic adéu l'any 2015 i brinde amb vosaltres amb la il·lusió de què els 357 quilòmetres que esta nit separen les nostres llars del raïm de la porta del sol seran zero, en un curs en el qual tot tornarà a es començar, o això espere€
