Recorden vostès la pel·lícula «Kramer contra Kramer»? Puix el títol de l´article n´és la traducció al PSOE. Tot i que Susana Díaz no és Meryl Streep, ni Pedro Sánchez passaria per Dustin Hoffman, ambdós lluiten per la custòdia del partit (metàfora que potser manca d´originalitat, però que resulta d´allò més gràfica). Com en els matrimonis de conveniència tots dos fingien una bona relació, i durant algun temps han donat la impressió que compartien afinitats i no desavinences. Però com cada dia tenen menys en comú, i l´animositat entre els dos augmenta en lloc de disminuir, el matrimoni ha esdevingut insalvable. Borges definiria la relació amb una frase càustica: «No els uneix l´amor sinó l´espant». I si el futur del PSOE els espanta, el present els ataranta. Hi ha rima, sí, però res més; puix res més comparteixen. A no ser la z en el cognom i en els discursos patrioters (zzzz...), adormidors com un telefilm de sobretaula.
A tot açò, què diu Ximo Puig? Puix, seguint el manual de bones pràctiques del dirigent servil, parla per boca de la sultana andalusa i dubta que Sánchez puga fer a Madrid el mateix que ell ha fet a València. És el que té fer d´escolanet, que acabes sent „amb paraules de Chiquito de la Calzada perquè no sone ofensiu„ «més pilota que l´Ambrosi, el de Ferrero Rocherrr». En l´òpera bufa «Mort i marxa fúnebre de Sánchez», Díaz hi posa lletra i música, Puig hi llig al karaoke.
Potser el PSOE importa a Díaz i Sánchez? Transcric una frase reveladora de ?Kramer contra Kramer» i el lector que responga: «Sr. Kramer: Sr. Jutge, la meua exdona diu que vol a Billy... Però ací no es tracta d´això, ací l´important és què és el millor per al nostre fill, què és el millor per a Billy». Doncs això: què és el millor per al PSOE? Que el PP governe per no pactar amb Podem? Ah, que Podem defén el dret a decidir. Més o menys que el PSOE en 1977? Em pregunte què uneix a Díaz i Sánchez, perquè allò que els separa està clar: l´ànsia per la tutela del partit.
