07 de enero de 2016
07.01.2016

Inclusió i igualtat

07.01.2016 | 04:15

Segons les últimes dades de l´INE, el 46,5 % de les llars valencians arriben a la fi de mes amb dificultat o amb molta dificultat, un 9 % més que en el conjunt de l´Estat. Per això, està bé que el govern de la Generalitat impulse mesures urgents contra l´exclusió social de les persones en una situació més vulnerable. Però s´ha de recordar que la inclusió és un pas en el camí de la igualtat i cal fer canvis estructurals. En posaré tres exemples.

Està molt bé que les administracions públiques signen convenis amb les empreses per evitar talls del corrent elèctric per impagament de les famílies vulnerables. Però cal recordar que l´oligopoli elèctric que patim al nostre país fa que el kilowat-hora ací siga el més car de tota la Unió Europea (dades d´Eurostat, 1r semestre 2015, consum domèstic 2.500-5.000 Kwh, mesurat en unitats de poder adquisitiu, sense imposts). Es diu que és cara l´electricitat perquè hem de finançar les renovables. Però Dinamarca té un 5 % més d´electricitat d´origen renovable i el cost del Kwh és la tercera part que el nostre. Considereu que Iberdrola, per exemple, ha tingut en els primers nou mesos del 2015 un benefici net de 1.920 milions d´euros, un 7,8 % més que l´any passat.

Está molt bé que l´administració educativa vetlle pels xiquets i les xiquetes sense recursos, ordene l´obertura de menjadors escolars tot l´any i aporte moltes més beques per a les famílies necessitades. Però cal recordar que l´educació al nostre país és, en termes relatius, molt cara per a les famílies. Segons les dades d´Eurostat, el que gasten ací les famílies en educació obligatòria, per exemple, triplica el que les famílies gasten a França. Tant com parla la gent del sistema educatiu de Finlàndia i ningú no diu que les famílies espanyoles paguen per l´educació obligatòria 23 vegades i mitja més que les del país nòrdic. I tot això té a veure amb una elevada presència d´empreses educatives que amaguen els seus guanys sota la bandera de la llibertat d´ensenyament.

Està molt bé que les administracions públiques prenguen mesures per aturar els desnonaments. Però s´hauria d´intervenir en un mercat immobiliari que s´emporta més de la tercera part del pressupost familiar per al pagament de la casa en les famílies que guanyen menys de 1.000 euros al mes. En general, la ciutadania gasta quatre vegades i mitja més en la casa que en tot allò que representa la cultura o l´oci de les persones. Treballem per pagar la casa.
La inclusió está molt bé, però cal més igualtat.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine