La història és real. Uns dies abans de les passades festes tan entranyables, en eixir del diari i per tant nit tancada, vaig observar que encara estaven treballant en un baix pròxim a l´avinguda de Tres Forques. Un altre bar, vaig pensar, fins que portat per la insana curiositat se´m va obrir el món. Era un videoclub, més aviat un dvdclub. Una botiga vintage que va conéixer la seua esplendor al final del segle passat, quan es va popularitzar aquells artefactes que reproduïen cintes del format d'un llibre de butxaca.
Vaig quedar pertorbat, producte de l´emoció. No sabia si entrar per conéixer a la persona que arriscava tant, en pla «eres el meu heroi», o donar-li el condol per anticipat. Algunes prestatgeries estaven posades amb les caràtules de pel·lícules de fa anys, però encara no estava obert al públic. Com les exaltacions emocionals duren tant poc en l´època digital, havia oblidat l´episodi fins aquesta setmana que vaig tornar a passar. Encara estava obert! El negoci sobrevivia després d´un mes i encara que des de fora no es veien clients, s'albirava un dependent al final de les fileres dels DVD´s.
Qui va encara a un videoclub a llogar pel·lícules? Quan vivia a Russafa era habitual del Strómboli, però es tracta d´un local de culte on Dani Gascó exerceix d´assessor cinematogràfic i es poden trobar autèntiques joies. És lògic que el local especialitzat del carrer Centelles haja sobreviscut a l´era d´internet, youtube i plataformes multimèdia de televisió, mentre els altres videoclubs amb cinema més comercial anaven tancant. Però ara ni a les botiges d´electrodomèstics de barri, ni als grans magatzems és fàcil trobar un reproductor de devedé. En la majoria de cases, com la meua, està arraconat i de tant en tant, torna a funcionar per passar alguna cinta favorita o records gravats en el mític disc platejat. De totes maneres, igual que el vinil i el tocadiscs han renascut aquest Nadal, qui sap si en els pròxims anys passa el mateix.
Per si de cas, tinc el propòsit de netejar l´aparell i posar-lo en un lloc adequat, fora de la pluja habitual de pols, i ordenar les caixes de cintes. És més, tal com estan les cadenes de televisió convencional i davant la impossibilitat d´estar més de tres hores seguides sense llegir, descomptant les hores de son, crec que em convé tornar a enganxar-me al dvd, renovar el carnet de soci del Strómboli i triar el que veig.
Els youtubers d´ara, crec, que també acabaran tornant al dvd, és només qüestió de temps.
