E scoltem de forma reiterada que la situació esta dominada per l´ incertesa , així, l´immensa majoria de mitjans de comunicació, no sols els més vinculats a la dreta, estan fent ús del terme en un sentit clarament negatiu com d´emergència. Tanta insistència però, no hi és desinteressada, òbviament apunta a la manca d´una majoria absoluta que fase possible un govern no condicionat per la necessitat de pactar o acordat amb els altres. Tal com diu el professor Daniel Innerarity en un llibre recent, per cert més que recomanable, ´forma part de la naturalesa de la política una manca de previsió molt més radical que en altres afers o oficis"(La política en tiempos de indignación). Doncs bé, clar que hi ha incertesa, però, això,és quelcom negatiu? Els ciutadans al no apostar per una majoria absoluta hem errat?.
Al marge de les quinieles o de les conjetures que es fan, en la gran majoria de ocasions de forma més que tendenciosa, cal una perspectiva més enllà de l´ immediatesa. Observeu els missatges més comuns: volen trencar Espanya, cal un govern fort, no tenen experiència d´ altres si la tenim....Al final la conclusió és portar-nos a l´eixida conservadora, donada la situació d´emergència"nacional. Tot aquest cor del ´status quo´ posa l´accent en la governabilitat, en apostar per seguir funcionant com fins ara, ens volen vendre la moto.
Els resultats electorals han evidenciat quasi un empat entre dreta i esquerra, entenent-ne aquesta darrera en termes genèrics puix sabem que és plural, aleshores ens trobem que no hi una cultura o practica consolidada d´entesa. Els acords han estat considerats fins ara com sinònim de renúncia, el fet mateix de la diversitat no sols entre partits sinó també dins d´ells mateix entrebanca les aliances o acords. Escoltem allò de les línees roges. No estem parlant d´ una nova forma de fer les coses? Arribar a acords de govern veda que cada aliat puga tindre objectius més enllà del programa comú?. I què dir del sorpasso en la mesura que genera recel?.
Abans de votar hem debatut, estava clar que calia acabar amb la majoria del PP, ara la situació obligaria un nova reflexió, tant dins de les organitzacions com en espais oberts. Si es vol projectar l´idea de que els agents del canvi tenen capacitat de gestionar o governar, cosa que implica formar majories, aleshores el primer pas és demostrar que el diàleg i els acords son possibles i desitjables. No podem limitar-nos a escoltant les especulacions de tertulians, informadors, noticiaris etc..., aleshores com articular reflexions o debats oberts?. Tal vegada aquesta seria una forma de renovar els hàbits.
