03 de febrero de 2016
03.02.2016

Sant Blai gloriós

03.02.2016 | 04:15

Sant Blai gloriós ens guarde de la tos! Sant Blai (del llatí blaesus/tartamut, farfallós) és sant que, de sempre, ha despertat gran veneració pertot arreu del País Valencià: és arribar el 3 de febrer i, entre d´altres llocs, es fa romeria i porrat a Pedreguer, benedicció de les madalenes-dames a Teulada o de rotllos a Pego..., o les danses de Bocairent d´on és patró, igual com d´Altea o de Sax o de Borriana on fan xorrar una font de vi juntament amb aplecs de Cabuts i Gegants, trobades de boixateres i bandes de música i processons solemnes ..., també es festa al barri de Russafa de València, o Fira a Torrent amb els dolços tradicionals dels gaiatos i santblaiets..., igualment al barri i parròquia de Sant Blai a Alacant (a partir de l´antic cementeri allí de Sant Blai), i tants i tants altres pobles i ciutats... Que sant Blai gloriós ens guarde de la tos!, tal com resa la dita popular i tal com fan a la localitat de Potries (la Safor), on el dia de la seua festivitat imposen la relíquia d´un os del sant sobre la gola dels infants invocant protecció (relíquia arribada a Potries a finals del s. XVI; igualment a la basílica del Lledó de Castelló hi ha una relíquia de sant Blai; un os al poble gallec de Simes, i a Dubrovnik/Croàcia, i a Roma; a la ciutat italiana de Maratea es troba el sepulcre de sant Blai); i tant és així que és Festa d´Interés Turístic Provincial (des del 2007) i, fins i tot, s´arriba a sentir pels carrers allò de "Visca sant Blai de Potries, bona festa i bon porrat, qui no baixa borratxo, baixa mig emborratxat".

Este bisbe i pastor, natural de l´Armènia, martiritzat al s. IV, és invocat com a sanador; també advocat dels cardadors de llana, hui en desús. Vesteix amb capa i mitra al cap, acompanyat d´un llop, al qual, segons diuen, el sant va obligar a vomitar sencer un porquet que s´havia engolit.
Però, per què sanador i protector de la Natura amb el llop dominat al costat?... El llop, en l´Antiguitat, estava considerat com a símbol del mal, com a encarnació dels poders salvatges i satànics, els ulls del qual s´il·luminen en la nit per hi vore´s i fer maldats. El personatge dolent i malvat juga un paper principal, com a temptador o provocador, per a què el bo siga bo. En este procés es requereixen uns actuants, uns intermediaris, i aquí és on entra la figura de sant Blai, que ve a substituir els antics actuants o divinitats bondadoses (igual com el llop és l´actuant dolent) en els antics ritus pagans, després que l´emperador Teodosi prohibira els actes de culte pagà l´any 392 d. J. C., i el Papa intentara adaptar els costums i els ritus pagans al nou culte cristià.

Sant Blai, festivitat del 3 de febrer, ocupa l´eix central en un temps concret: el del canvi de l´any agrícola vell cap al nou any, quan ara es fa la primera rompuda de la terra, la primera rella, la primera llaurada (de les quatre relles o llaurades tradicionals al llarg de l´any). Ancestralment, se celebraven processons amb torxes i llumenetes invocant la fecunditat de la terra per a estos nous temps entrants. Processons, a l´antiga Roma, institucionalitzades en honor a Demèter/Ceres, deessa de l´Agricultura que havia perdut la seua filla Persèfone (símbol de la llavor) raptada pel déu de sotaterra, cosa que aglutinava homes i dones en processó, tots junts, a buscar i pidolar que sorgira de nou a terra, que brotara de baix terra. Aqueixes processons foren absorbides pel cristianisme i continuaren ja sota el nom de processó de Les Llums o de La Candelera, el 2 de febrer, un dia abans de la festivitat de sant Blai.

Sant Blai serà, finalment, l´esclat i exaltació de la fertilitat i la recomposició de persones i de la Natura, dia en què es fa l´entrega i benedicció dels fruits dels cereals de la terra (rotllos i dolços) com un acte simbòlic d´oració i petició d´abundància futura, quan s´invoca protecció per al nou temps agrícola, quan el llop (és a dir, el mal) dominat i vençut per sant Blai ja no podrà impedir que tots siguem més forts, que la natura i les dones siguen més fecundes, que els xiquets siguen més sans...: és la fe i devoció a sant Blai.
Benvinguda, no cal dir-ho, la festa de sant Blai gloriós.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine