Enguany l´Acadèmia Valenciana de la Llengua complirà vint anys de funcionament, motiu pel qual la meitat dels seus membres seran renovats tal com marca la llei de la seua creació. Aquesta institució te com funció determinar i elaborar les normes lingüístiques valencianes a partir de les Normes de 1932, així com també fomentar i enriquir l´ús del valencià. Cal recordar com es creà per superar el conflicte i la controvèrsia al voltant de la llengua, a partir d´un dictamen del Consell Valencià de Cultura no exempt de polèmiques. No estaria de més fer alguna mena de balanç i tal vegada algunes autocrítiques. Com que en aquell procés de creació hi vaig participar „en concret al si del CVC vaig tindre una postura dissident ja que considerava insuficients alguns punts del dictamen„ considere oportú fer alguna consideració al respecte.

Dons bé, destacaria com en aquell moment inicial una part significativa del valencianisme cultural defensor de l´ unitat lingüística es situà en contra de la creació de l´Acadèmia, al igual que el nucli dels secessionistes, òbviament per raons totalment oposades, ja que aquestos darrers ho eren per considerar que ja estava la Reial Acadèmia Valenciana de Cultura, defensora com sabeu de la gènesi autòctona del valencià, en tant que l´altre sector considerava que ja existia l´Institut d´Estudis Catalans. A hores d´ara, però, l´Acadèmia Valenciana de la Llengua amb quinze anys d´existència pot ser objecte de valoració, de veure si ha assolit alguns dels objectius inicials i si la seua tasca esta contribuint a la normalització de l´ús del valencià. En relació a eixa qüestió em consta que algunes persones, com serien els membres del grup parlamentari d´Esquerra Unida que no va estar a favor, han canviat d´opinió. En quant al secessionistes, sols apuntaria que fins i tot Xavier Casp fou acadèmic. Així i tot, sembla que encara tenen corda, com ho evidencia la bel·ligerant postura oficial del PP.

Que el conflicte continua existint és manifest, però fins quin punt continua essent tan rellevant? No fa gaire es manifestà a València amb ocasió de l´aplicació de la normativa als llibrets de falla. Al meu entendre, però, aquesta institució lingüística i cultural ha contribuït a millorar el clima i a divulgar entre els valencians molts elements que son positius, com es pot visualitzar per exemple a l´exposició itinerant sobre Carles Salvador. En resum, donada la situació del país, les confusions interessades i els sentiments socials, l´Acadèmia al meu parer és i continuarà essent durant un temps una entitat necessària, això si, en tant mantinga una línea d´actuació com la que ha tingut durant aquestos quinze anys.