El nostre conseller de Transparència, Manuel Alcaraz, és també professor de Dret Constitucional. En tant, doncs, que polític en actiu i expert, em va interessar la seua opinió sobre una temàtica tan rellevant com és la reforma constitucional i vaig anar a escoltar-lo a La Nau. La seua presència com conferenciant en seu acadèmica ha estat oportuna, encetant un debat que cal fe amb rigor i seriositat. Partint de les insuficiències del text, de l´insatisfacció present que existeix en amplis sectors de la ciutadania, el professor Alcaraz aposta per una reforma a fons, i per què no un procés constituent. Al seu parer, no es donen les condicions de trencament per partir des de cero, aleshores les seus son propostes pensades en funció d´allò que amb dificultats seria possible en aquest estadi.
Alcaraz es declarà possibilista. Les dificultats poden vindre des dels dos costats: el de la dreta que jua ara la carta d´una reforma ligth, però no vol cap canvi; i, tanmateix també altres poden sorgir de postures que veurien com traïció qualsevol acord que impliques renunciar a quelcom de les propostes pròpies. Calen debats, reflexions tenint en compte la realitat, raonant. Així, segons el nostre professor i conseller, un debat sobre el tema de la monarquia implicaria polaritzar tot en eixe punt, quedant la resta d´assignatures pendents eclipsades. Al seu entendre, cal parlar de coses com: ampliar els drets i llibertats, el caràcter plurinacional de l´Estat, suprimir la província com circumscripció, llei electoral més proporcional, laïcitat, finançament just, Senat elegit per les comunitats autonòmiques i altres qüestions de tal naturalesa. Reformes a la fi.
El conseller vol obrir el tema, i en això, i òbviament en altres punt, hi estic d´acord amb ell, especialment en no buscar notorietat, titular o foto, ni veure qui la diu mes grossa. Alcaraz ha tingut la valentia de dir les coses tal i com les veu i això ara es d´agrair. També he de dir que, tot i considerant que el consens de la transició plasmat a la Constitució responia a les condicions en presència, cosa que en aquell moment no ho considerava així, dec, però, assenyalar, que algunes d´eixes condicions van ser fabricades darrere l´escenari. Deixem-ho, però, còrrec... En síntesi, reflexió i voluntat de canvi, la reforma constitucional és una possibilitat que cal no perdre, caldrà trellat.
