20 de febrero de 2016
20.02.2016

Marzà el jove

20.02.2016 | 04:15

El rei Martí el Jove, sembla que va nàixer a Perpinyà, ciutat triada per a més d´un part famós. Fou el primer fill de Martí l´Humà i malgrat no viure massa anys, forma part d´una noble dinastia. Vicent Marzà ni és rei ni va nàixer a Perpinyà malgrat parlar francés. Ell és castellonenc, jove i conseller.

Després de l´Acord del Botànic, just en comunicar el Molt Honorable president de la nova Generalitat, Ximo Puig, els noms dels consellers i conselleres, moltes persones es preguntaven qui era, d´on havia eixit el macro conseller d´Educació i cultura i no sé quantes coses més. Eixe xic jove? El conseller jove? I mira per on, de moment, ha demostrat saber nadar en les sempre inquietants aigües mediterrànies que banyen la nostra política més casolana. Ha sabut, fins i tot, reeducar a persones que ja tenien distribuïts els càrrecs de la Conselleria de Cultura. Certament, el Jove ha triat un equip que, malgrat algunes excepcions, que sempre en trobarem, està treballant de valent.

Com a bon rei-conseller, encara no ha pogut establir una mateixa velocitat en l´acció política, amb les coses aconseguides, a tots els departaments que dirigeix: alguns van més ràpidament que l´AVE i altres circulen amb el tren de rodalia, en metro o directament amb màquina de vapor: coses de la política i dels pactes. Però són molts els objectius que ja són realitat, més encara en educació, àrea en la qual té a Miguel Soler, gran coneixedor de la realitat educativa del País Valencià i de terres enllà.

Així, sense alçar massa pols „excepció feta de les provocades pels mitjans de comunicació més dretans„ va fent camí. I de veure´l com el jove del Consell, s´està convertint en un dels fonamentals del Govern i no serà perquè no ho tenia difícil, entre altres coses per l´herència rebuda i la intolerant política educativa dels darrers consellers i conselleres. Tal vegada siga pels vents que provenen del Penyagolosa, les rutes amb bicicleta o per les hores d´assaig al Betlem de la Pigà, però el fet cert és que està aconseguit moltes coses i és difícil trobar algun sector educatiu que malparle d´ell. Altra cosa és que, per qüestions ideològiques, no t´agrade el que fa, la seua política. Eren moltes les persones que pensaven que aquest conseller anava a durar dos telediaris i sense massa estridències, no sols continua al davant de la macroconselleria, sinó que porta de cap els sectors més troglodites de la nostra societat.

Fa uns dies va participar en un fòrum, el de Nova Economia. Es va posar a la butxaca a quasi tot l´auditori perquè transmet il·lusió pel que fa, sap escoltar, diu la seua i no s´amaga quan ha de dir no, parla clar, sap el que diu, el que vol i ho explica amb serenitat, sense estridències, des de la coincidència o des de postures oposades, però amb tranquil·litat: sense dir una paraula més alta que l´altra. I això posa molt nerviós a l´enemic ideològic. No ho té fàcil però a aquesta marxa, de segur que deixarà de ser conegut com el Jove. Temps al temps....

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine