22 de febrero de 2016
22.02.2016

Setanta anys per a la igualtat

Malgrat tener major preparació acadèmica que ells en molts casos, se´ls segueix negant a les dones l´accés als treballs millor remunerats

22.02.2016 | 04:15

Ens diu l´Organització Internacional del Treball que „malgrat els avanços normatius que s´han produït„ el treball desenvolupat per les dones segueix estant subvalorat i pitjor remunerat que aquell que realitzen els homes. També que les dones no podem accedir a l´educació i la capacitació i, per descomptat, a la presa de decisions. La desigualtat de les dones en l´àmbit laboral té el màxim exponent en la discriminació salarial. A igual valor, el treball de les dones es menysprea, perquè les competències de les dones no es valoren d´igual forma.

Aquesta bretxa salarial se situa en eixe percentatge del 23 % de mitjana a nivell mundial (un 23,93 % en l´Estat espanyol) que cobrem de menys les dones en relació al salari dels homes. Segons l´OIT, les dones que són mares reben salaris més baixos que els homes. No obstant açò, si la maternitat penalitza a les dones, als homes ser pares els dóna més estatus.

La discriminació de les dones en el món laboral comença des del mateix accés al mercat de treball. Se´ls ofereix el treball precari o eixe altre que no es paga ni es reconeix malgrat ser el pilar de l´Estat de benestar: el treball domèstic i la cura de les persones. Malgrat la incorporació imparable de les dones al món laboral, segueixen sent les encarregades dels treballs domèstics, de la criança, de la cura de les persones majors i depenents. La perpétua divisió sexual del treball. Les empreses desestimen la mà d´obra femenina per suposats problemes d´absentisme derivats del seu rol de cuidadores. Només els ofereixen treball precari, jornades reduïdes, contractes a temps parcial. Treball en sectors feminitzats que „quina casualitat„ són els pitjor remunerats.

Tanmateix la falta d´accés a la formació i educació denunciada per l´OIT no és l´origen de la desigualtat en paises dels denominats desenvolupats, sinò els rols i estereotips que se segueixen perpetuant. Així, malgrat tener major preparació acadèmica que ells en molts casos, se´ls segueix negant l´accés als treballs millor remunerats. Se´ls pregunta la seua intenció de ser o no mares. Amb freqüència se segueix valorant més el seu aspecte físic que les seues capacitats.

La desigualtat en els permisos de maternitat i paternitat, la falta d´escoles infantils, centres de dia o atenció a dependents s´afigen a la falta d´educació igualitària que facilite la implicació dels homes i la coresponsabilitat en les cures i treballs domèstics. El desigual repartiment dels temps de cures (segons la Comissió Europea, les treballadores dediquen 26 hores setmanals a les cures i activitats domèstiques, al costat de les 9 que dediquen ells) deixa ben palesa cúal és l´origen de la discriminació. Mentre açò no canvie, continuarem dient any rere any que la bretxa salarial no disminueix. Segons la Comissió, fins al 2054 no s´aconseguirà un repartiment equitatiu d´aquests treballs no remunerats. I fins al 2084, no s´acabarà la discriminació salarial. Xifra que s´acosta bastant als setanta anys que pronostica l´OIT que falten per a aconseguir la igualtat real entre dones i homes. Un termini massa llarg? Potser, però quan es porta tota la història esperant, què són setanta anys?

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine