I no afegisc al títol Marino Barbero i Mercedes Alaya perquè l´instructor del cas Filesa ha mort i la instructora del cas dels EREs segueix en la judicatura malgrat la pressió política i mediàtica que pateix. De Baltasar Garzón hui es compleixen quatre anys de la seua inhabilitació, per utilitzar una paraula naïf, com a jutge. Tot i que si en faig esment no és per aquest motiu, sinó perquè junt amb Elpidio Silva demostren que en Espanya han assassinat Montesquieu, és a dir, no hi ha separació de poders; puix, si com va dir el jurista francès «la llei ha de ser com la mort, que no exceptua a ningú», sobta que inhabiliten a Silva per empresonar Miguel Blesa i no expedienten a Ismael Moreno per ficar a la presó els titellaires contractats per l´Ajuntament de Madrid.
Que els partits polítics nomenen el Consell General del Poder Judicial converteix els seus membres en la veu del seu amo, tan submisos al partit que els ha triat com ho és Macario als braços de José Luis Moreno. I és que cal tindre´ls ben posats per investigar els grans partits, ja que t´exposes a què qualsevol malcarat et cante les quaranta i el CGPJ no t´empare. Com li va passar a Barbero, quan registrà la seu del PSOE en Ferraz i demanà el suplicatori per a l´exvicepresident Alfonso Guerra. O a Garzón, a qui el PP li va fer la guitza sotmetent-lo a un pim-pam-pum continu fins aconseguir el dubtós mèrit de convertir aquest jutge en el primer condemnant del cas Gürtel.
Així que, si un jutge es deixa d´anxovetes i va a pel peix gros, que veja a quin bon sant s´encomana, perquè passarà les de sant Amaro. I, si quan vinguen les complicacions és fluix de cames, dirà mare em cague com els nou jutges i quatre fiscals que passaren pel Jutjat d´Instrucció de Nules i pegaren a fugir abans del judici a Carlos Fabra. Clar que, quin interès pot tindre un jutge per investigar polítics corruptes si, tot i tindre indicis fundats de les conductes il·lícites, la ciutadania es posa una bena als ulls i els premia elegint-los?
