Per a la pervivència del valencià, prioritzar-ne l´ús és part de la solució. Però el PP i C´s han decidit ser-ne part del problema. I com en teníem pocs, de problemes, dic, tots dos han exclamat: ja està! Com la política és l´art de buscar problemes „Groucho Marx dixit„, busquem-ne, fem-ne diagnòstics falsos i apliquem després remeis equivocats. Que l´Acadèmia Valenciana de la Llengua demana prioritzar el valencià a l´ensenyament i a l´Administració? Puix diem que el tracte a favor del valencià discrimina el castellà i creem un problema allà on no n´hi ha. Després diagnostiquem la fal·làcia de la igualtat d´ús d´ambdues llengües i concloem que no cal cap discriminació positiva perquè no hi ha desigualtat que corregir.

No diran vostès que la cosa no té mèrit: fer d´una solució un problema i defensar una fal·làcia, però amb el convenciment de que no ho és. I tot per tal d´impedir que es corregisca institucionalment el desequilibri entre les dues llengües oficials; perquè prioritzar l´ús del valencià a l´ensenyament, a l´Administració, als mitjans de comunicació, etc., implica que recupera terreny. I a costa de qui recupera terreny? Del castellà, naturalment. I com això no ho volen, li fan la guitza al valencià que, ja per si, va minat de problemes que ni un quadern de Vacances Rubio.

Tot i que PP i C´s estan que regloten per igual de la normalització del valencià, el partit de Rivera almenys no enganya. Ho va deixar clar Carolina Punset quan li va demanar al Consell no descuidar les llengües universals «per recuperar-ne una de minoritària» que, tot i que «pot ser entranyable, és poc útil per trobar faena». En canvi, el PP ens insulta. A nosaltres i a la nostra intel·ligència. Perquè sempre ha volgut fer creure que el litigi lingüístic era qüestió de noms i no una mangalotxa per mantindre minoritzat el valencià. I és que la polèmica entre valencià i català és una cortina cosida a trossos a la que se li noten massa les costures de la controvèrsia real entre valencià i castellà.