Corre el mes de març, un mes incòmode o de transició, en què no sabem si eixim del fred o ja entrem en el bon temps, si acaba una etapa i en comença una altra: «Març marcer, carasser i ventoler». La gent vol pensar que estem, si més no, en el nou any climàtic i que s´obrin noves expectatives: «Per març la sargantana treu el cap» o «Pel març corre el diable per totes parts». Mes de quaresma però també de falles i focs. Mes en què es destapen nombroses iniciatives: es desempolsa la bicicleta, es compren espardenyes noves, apareixen les gorres i els barrets... En l´antiguitat era el mes d´inici de les guerres, després de la parada bèl·lica que imposava el fort i penós hivern. Era, no cal dir-ho, el mes dedicat al déu Mart, déu de la guerra, de qui este mes pren nom.
El déu Mart, que en un principi tenia també funcions agrícoles, va acabar dedicant-se en exclusiva als assumptes de la guerra. Reclutava els joves de cada casa per a eixe menester. S´entén que, a mesura que creixia la col·lectivitat, anava captant els joves sobrants que no trobaven ocupació en la terra, per a dedicar-los a l´ofici de la guerra (hui els joves sobrants se´n van a l´estranger).
Però, mira, març és el mes de les celebracions, commemoracions i efemèrides. A les novenes i quaresmes, s´uneixen per ací, entre d´altres, les Fires de Mutxamel (dia 1), de Busot (18-19), la Romeria de sant Emigdi a Almoradí (21) o la penjada de Ninots i Velles als balcons d´Elx (mitjan Quaresma); la Festa dels Nanos a Cocentaina (dia 2), Fira i Festes de la Magdalena a Castelló (fins al 6 de març), o la Fira del Porrat (valga la redundància) de Llanera de Ranes.
Parlant de fires, tenim les turístiques internacionals on enguany participem per promocionar-nos: ITB a Berlín (la més gran del sector) del 9 al 13 de març; MAP a París, del 17 al 20 de març; MITT a Moscou, del 23 al 26 de març. I els proclamats dies mundials del Transport (1), de la Dona (8), dels Fusters (19), de les Embarassades (25), o del Teatre (27)... I, com no!, les falles, no només a València i voltants, també a Benicarló, a Xàtiva, Alzira, a Dénia...
Antigament, la gent s´il·luminava amb torxes, facula en l´antic llatí, d´on ve la paraula falla, amanoses llums que es posaven pertot arreu. Al Llibre dels Fets se cita que les tropes del rei en Jaume, en el moment d´entrar a València, portaven falles per il·luminar-se.
Com s´ha arribat a plantar estos monuments al mig del carrer per a cremar-los?... Coses dels valencians. Ja sabem que, en un temps passat, dins del cicle de canvi del temps hivernal o del nou any agrícola, les festes ancestrals del foc queden transformades en un acte festiu i lúdic, de cremar coses antigues, com allò que mor i renaix, allò que se´n va i torna renovat. I els valencians ho exposem tot això al foc, potser amb una indicació crítica del per què. Les falles són crítiques, crítiques amb allò vell, allò caduc, allò que no ens agrada i ho hem de renovar.
Les Fogueres d´Alacant, a diferència de les Falles de València, son exaltadores, perquè van ser reinventades (allà pels anys 20 del segle passat) per les institucions, des de dalt i no des del poble, per fomentar (deien) el turisme de la ciutat.
Són dies de caliu i alegria, per a disfrutar, menjar i beure, per a riure i descansar. Fins i tot, l´insigne comediògraf Bernat i Baldoví ens deia: «Veig que eixa falla no és fluixa/Hi ha bon vi, bona menestra,/Pa blanet i carn de cuixa;/Tot m´agrada, menys eixa bruixa,/Que aguaita allà, per la finestra».
Però els valencians sempre estarem en la tessitura de «No posar més llenya al foc», o per contra, vés a saber, «Afegir llenya al foc». Perquè «Al vell, allò vell, foc amb ell, però «Del vi, el més vell; i de l´amor, el novell». Sempre tenint en compte que «A les falles no vages si no tens diners, perquè miraràs moltes coses i no compraràs res». I és que «A uns llocs repiquen, a d´altres ballen, i en tots de festa esclaten...». Una estoreta velleta per a la falla de sant Josep!
