Cada vegada que algú adjectiva l´esquerra de radical, no hi ha cap dubte: estraleja contra Podem i EU. I com fa servir l´adjectiu com insult i no com a descripció, quan l´escriu el ressalta entre cometes perquè no passe inadvertit. Tanmateix, ser «radical no és més que això: el que va a les arrels», segons el pensador José Martí. Radical és el que va a l´arrel dels problemes per eradicar-los, al fons de les coses per combatre les causes i no només les conseqüències. Si l´esquerra empra mètodes de dreta per arrapar conquistes d´esquerra, és una esquerra fashion i de boutique. Si l´esquerra es maquilla amb «C´s orange cream», no és esquerra, sinó pura cosmètica. S´autoproclama «esquerra» de la mateixa manera que Coca-Cola diu ser «la chispa de la vida» i Bimbo «el fresco del barrio».
És inaudit „diuen els valedors del pacte PSOE-Ciutadans„ que Podem (parallamps que concentra la ràbia contra l´esquerra radical) no recolze a Pedro Sánchez, quan això suposa mantindre a Mariano Rajoy. Noten bé la subtilesa: com el PP és pitjor que el PSOE, Podem hauria de votar el mal menor, mas que siga amb guants de làtex i una pinça al nas per la «merde» de pacte amb la «dreta moderna», que és com Sánchez va definir Ciudadanos vespra d´eleccions. Hàbil estratagema d´aquells que insten a renunciar al millor (d´un pacte d´esquerres) i resignar-se amb la millora (d´un pacte amb la dreta il·lustrada).
Si fa dos mesos el mantra contra Podem era «vol trencar Espanya», ara el relat és «culpable de que contine el PP». Campanya en la que participen polítics, empresaris i periodistes lligats sobretot al grup Prisa. I sí, cal tirar del poder al PP; però més important encara és fer fóra les seues polítiques; com la reforma laboral que, per cert, el pacte PSOE-C´s no canvia en allò que és essencial. I no ho dic jo. Cite com argument d´autoritat Carlos Solchaga, divendres passat a Pamplona. Vaja, que l´entramat PSOE-C´s no em captiva. O em falta fe en la seua bondat, o em sobra reflexió i anàlisi.
