18 de marzo de 2016
18.03.2016

La falla valenciana

18.03.2016 | 04:15

A hores d´ara, la societat valenciana és un autèntic carnestoltes o una falla que es trobaria presidida per un Jaume I plorós que veuria amb impotència totes les desmanes que hi estan ocorrent. Més de huitanta desemmascarats del partit més votat estan imputats per a vergonya dels honrats votants. Tots ells dirigits per la Capitana Major que fa ara un any avançava el caloret i que de tant escoltar el Faller es creia que del carrer era l´ama.

En la nostra falla, el Malarroba, personatge encarregat en l´època clàssica d´arreplegar les immundícies del camp, no donaria abast per enxampar totes les brutícies que han acomplit, als últims anys, alguns dirigents que imitaven el molt honorable caganer català.
Al nostre monument faller, Picassent es converteix en el cap i casal d´algun partit polític. Nouvinguts polítics de color morat van venent expectatives com si foren el buldero, personatge del tractat cinquè del Lazarillo de Tormes, que estafava els ingenus feligresos amb la venda de falses bules papals.

El Justicià, que en època foral defensava que es compliren les lleis, estaria sorprès per la mala imatge que dels valencians tenen a la resta d´Espanya gràcies als seus representats. S´horroritzaria en contemplar com el gran estafador va comptant bitllets de 500 euros. Fa anys que tots coneixien les sues aficions crematístiques però tots guardaven silenci.

El Sotsobrer, encarregat de les obres de la ciutat, fliparia en comprovar la quantitat de diners malbaratats durant dècades en obres faraòniques amb un desviament a butxaques privades de diners públics.

El Mustafaç era el responsable de la neteja, higiene, ordenació urbana, mercats i alimentació. Acostumat a una ciutat emmurallada, es tornaria boig en veure el caos d´aparcament existent en una ciutat plena de gorrilles, cotxes amb doble fila, fem pels carrers, contenidors que encara no són respectats per tots el veïns que no s´adonen que reciclar significa estalviar energia i crear llocs de treball. També quedaria estupefacte en analitzar la diversitat de normatives respecte els horaris comercials.

El Mestre Racional que supervisava els ingressos i les despeses de l´Administració no entendria res quan analitzara la infrafinanciació dels valencians que es esgrimida com a bandera de reivindicació depenent del partit polític que governe. El que hui es blanc, per art prestidigitador demà és negre. A més a més com a comptador i interventor màxim del Regne s´adonaria de la quantitat de defraudadors valencians que intenten evadir impostos a tota ultrança, això sí, quan van als hospitals volen ésser atesos de bòlit.

El Pare d´orfes, que regulava el servici domèstic i la situació dels necessitats, s´adonaria de la quantitat de persones que treballen en aquest sector sense cap mena de control. També podria comprovar que la llei de la Dependència deixa de costat a molts dels nostres majors i que el 34,7 % de la població valenciana es troba en risc de pobresa o exclusió.

Esperem que els vents que citava Ausiàs March en el seu gran poema Veles e Vents bufen fort i ens sien parcials per a que se´n porten tota classe d´immundícies i pràctiques polítiques roïnes. Ja va sent l´hora de que la Comunitat Valenciana es regenere i es vertebre definitivament. Tots som un poc ninots, millor aprofitar aquesta festa per a cremar-nos les impureses i eixir renovats i amb ganes de que les coses canvien realment.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine