25 de marzo de 2016
25.03.2016

Religió i Ciència

25.03.2016 | 04:15

El passat dia 17, en aquestes mateixes pàgines, vaig llegir amb interès l´article "Religión o ciencia", on el Sr. Manuel Girona, (excel·lent president de la Diputació de València) contraposava aquestes dues realitats. El Sr. Girona comentava en el seu article l´ensenyament de la religió als centres escolars i l´increment dels estudiants que han escollit darrerament aquestes classes, degut a que la nota d´aquesta assignatura puntua igual que les altres. I el Sr. Manuel Girona contraposava la ciència a la religió a partir del llibre del Gènesi.

Crec que el Sr. Girona s´equivoca quan contraposa aquestes dues realitats. Perquè ciència i religió no solament no es contraposen sinó que es complementen. El Sr. Girona només ha de demanar als professors d´Història de l´Art (als instituts i fins i tot a la Universitat) les dificultats que tenen en explicar un quadre, davant la ignorància dels alumnes pel que fa a la religió, a allò que anomenem Història Sagrada. Passa el mateix amb la cultura popular, quan molts jóvens es queden "in albis" (en blanc) amb expressions com ser més vell que Melquisedec, el benjamí de la casa, anar d´Herodes a Pilat, decisió salomònica, ser més fals que Judes, rentar-se les mans, acabar com el rosari de l´aurora o caure del cavall (tot i que els Actes dels Apòstols no diu que Sant Pau va caure d´un cavall).

És veritat que no sempre la religió ha harmonitzat i reconegut la ciència. Només cal recordar el cas de Galileu. Però afirmar que ciència i religió es contraposen, és una miqueta agosarat.

La religió, que des del rei Jaume I ha configurat la història del País Valencià, es manifesta de diverses maneres, com l´ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats, on milers de valencians expressen així la seua religiositat, les processons de Setmana Santa o del Corpus, les festes de la Mare de Déu d´Algemesí i la Muixeranga, les romeries de la Magdalena i de la Santa Faç, el Sexenni de Morella i en tantes i tantes expressions que (com també la poesia i la literatura en general) són manifestacions dels sentiments d´un poble.

Fa uns dies va tindre lloc al Paranimf de la Universitat de Vic, el col·loqui, "Trencant mites de la fe i la raó", amb la participació del físic i poeta David Jou, el filòsof Francesc Torralba i el capellà Jaume Casatmitjana, amb motiu del segon centenari de la mort del bisbe de Vic, Francesc de Veyan.

El professor Jou deia que "les lleis físiques demostren que la raó no és un producte que haguem creat nosaltres, sinó que nosaltres mateixos som productes de la raó". I per això, "a través de les matemàtiques, la raó està fora de l´espai i del temps". La raó, deia el professor Jou "considera que Déu és un invent dels humans, però al cap i a la fi també ho són les matemàtiques. Però tant Déu com les matemàtiques", concloïa el professor Jou, "són essencials als humans". D´ací la importància del diàleg entre fe i ciència o entre raó i religió, no per anular-se l´una a l´altra, sinó per entendre´s.

També el filòsof Torralba destacava que "fe i raó són elements complementaris, mai contraposats", ja que "la fe no és fruit de la ignorància", ni tampoc és "un fet anacrònic i arcaic". De fet, concloïa el professor Torralba, "si la fe és autèntica, és alliberadora". I és que als cristians, la fe no ens anestesia o ens adorm (no és l´opi del poble), ni ens porta a la resignació, sinó que ens desperta i ens encoratja al compromís i a la lluita a favor de la justícia i de la llibertat dels hòmens i dels pobles.

Si fa dos segles, en temps del bisbe Francesc de Veyan, es deia: "Fe, no tingues por de la raó", actualment haurem de dir: "Raó, no tingues por de la fe".

El professor Torralba deia en una altra ocasió: "La ciència ens explica com és el món, però la religió té per finalitat dir-nos quin és el sentit de la vida humana en el món, què hem vingut a fer".

Tot i la meua admiració pel Sr. Girona (mon pare va pensar deixar el PSPV quan el Sr. Girona fou apartat de la Diputació) no estic d´acord amb el seu plantejament de contraposar la ciència a la religió. Crec que en compte de posar en el seu article una "o" entre ciència i religió, caldria posar la copulativa "i", per així establir un diàleg entre ciència i religió. I és que no podem entendre la cultura al País Valencià, sense la dimensió de la religió cristiana que ha configurat la història del nostre País.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine