29 de marzo de 2016
29.03.2016

Morera, l'home bo

Es Enric Morera un home bo, un home imprescindible, que sap renunciar i exigir, un home amb visió d'estat que sap navegar a sobre les aigües sempre inquietants de la política valenciana? Jo crec que sí.

29.03.2016 | 04:15

Una rondalla de nom Pere Pesseta, ens presenta al seu protagonista com una persona que orientava en els testaments, era consultor sense títol, un mediador acreditat. L'home bo figurava en l'estructura del poder local i que fins i tot acompanyava les parts en els actes conciliatoris per procurar, juntament amb el jutge, l'acord entre les parts. El cantant Joan Isaac, té una cançó que diu: «conec un home bo, imprescindible, que no l'espanta res, que no té por...»

Fa ja unes setmanes, Rosa Serrano va presentar a Enric Morera amb una llarga llista d'adjectius: seré, bondadós, humà, lúcid, patriota, equilibrat... I sense negar que se'ls mereix tots -o no-, el que sí que veig en Enric Morera és la seua forma de ser i pensar com a un home d'estat, com una persona preocupada i ocupada en el seu país, eixe país dels valencians i valencianes, com una persona bona. Ara és la segona autoritat de la comunitat autònoma: és el president de les Corts Valencianes, és la persona que regula i ordena la vida parlamentària de la institució.

Home alt que sempre et mira per eixes ulleres que no solen estar al lloc, sembla un home tranquil, hàbilment tranquil. I tal vegada eixa és una de les seues virtuts junt amb la paciència i pensar que es podrà arribar a bon port, malgrat la fortor de la tempesta. I sense voler fer comparances fàcils, quan penses en les persones que abans han ocupat el lloc on hi és ell ara, la fotografia no té color perquè l'arma de Morera és la paraula, unes cadires, una taula i les hores que facen falta.

Han estat molts anys d'intransigència institucional i personal com per a ara no notar el canvi. Però és que Morera sembla que sap el que vol, com ho vol, i amb qui vol aconseguir-ho. I quan ha hagut de fer una passa enredera perquè un conflicte deixara de ser-ho, ho ha fet. És clar que és un polític que va guanyar ja fa molts anys la secretaria general del Bloc per pocs vots (2) i ha de saber com són les batalles i els enfrontaments fins i tot els que s'han de guanyar i els que es poden perdre. De segur que ha entrat en més d'un basal però la seua estima per un projecte, per una il·lusió, l'ha portat a donar batalles per perdudes o guanyades, que mai no es sap. Ell sempre ha buscat la conciliació fins i tot quan l'han acusat de no sé quantes coses.

Ara de segur que està orgullós d'haver aconseguit exportar un nom i una forma de governar: també som referència pel model de govern, a la «valenciana» que han fet possible fruit del Pacte del Botànic. I no oblida que a les Corts s'han aprovat 238 esmenes als pressuposts presentats. Però, a més a més, ell vol que els senyors diputats i diputades puguen seure i parlar de què anem a viure al segle XXI els valencians i valencianes, qui serà el nostre model econòmic, què haurem de fer perquè la Generalitat que deu més de 40.000 milions d'euros tinga present i futur.
És Enric Morera un home bo, un home imprescindible, que sap renunciar i exigir, un home amb visió d'estat que sap navegar a sobre les aigües sempre inquietants de la política valenciana? Jo crec que sí. I que dure.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine