El «govern a la valenciana» que volien exportar a les Espanyes ha resultat un miratge. Un cant de sirena que entusiasmava a l´esquerra, però no a la vella guàrdia que talla el bacallà al PSOE. Durant un temps hem viscut un fata morgana que ha servit per il·lusionar-nos i també per despistar-nos. Ens van dir que volien un govern de canvi i nosaltres ens ho vam creure. Ara ens tornen a mentir dient que el canvi no és possible per culpa de Podem, i fóra bo que esquivàrem les sirenes com Ulisses camí a Ítaca. No siga que ara (o després, si repetim eleccions) pacten amb el PP dient que Podem fa inviable l´alternativa, quan les negociacions amb Podem han sigut un teatret per justificar la gran coalició. Felipe González ja la va suggerir (de les poques coses en què no ha mentit), però ens vam dir andana com el malalt que no vol admetre la seua malaltia.
Pedro Sánchez creia que, pactant amb Ciutadans i sense lligar-se amb Podem, la presidència del govern cauria a les seues mans qual bacora madura a l´estiu. Que amb bones parauletes sobre un govern de progrés, transversal i tal i tal, Podem li regalaria la investidura amb la seua abstenció. Després va pensar que havia trobat en les dissensions internes de la formació morada i la pressió de certs mitjans la pedra filosofal per a convertir el no podemita en sí, com els antics alquimistes que convertien el plom en or. I, òbviament, no cal doctorar-se en Harvard per saber que semblants deduccions recorden els càlculs ingenus de la famosa lletera.
Jo no sé si és possible una nova oportunitat. Sánchez ja sap que la investidura no és arribar i moldre. I que a la porta del forn es crema el pa, com diu la dita. No pactant amb Podem tanca l´única finestra que estava oberta. Obrir-ne una altra que dóna al pati/pacte de Ciutadans no té sentit. Pacte que el PSOE hauria de donar per liquidat, a no ser que vaja a unes noves eleccions amb el programa pactat. Que tot podria ser. Confondria l´electorat, però almenys ara no l´enganyaria.
