L´alegria de l´amor

Amb aquesta nova exhortació del papa, es confirma, una vegada més, que el ministeri Petrí de Francesc està dominat per l´alegria, ja que la seua primera exhortació, "El goig de l´Evangeli", de novembre de 2013, també tenia l´alegria com a línia argumental. I encara, la carta als consagrats, "Alegreu-vos", de febrer de 2014, inspirada en els discursos del papa, tenia igualment com a fil conductor, l´alegria.

L´exhortació "L´alegria de l´amor" va ser presentada ahir divendres passat a l´aula Pau VIè pel secretari general del Sínode dels bisbes, el cardenal Baldisseri, per l´arquebisbe de Viena, el cardenal Schönborn i pels esposos italians, Francesco Miano i Giuseppina De Simone.

Les tres paraules claus d´aquesta exhortació, pel que fa a la realitat matrimonial, són acompanyar, discernir i integrar. Per això el papa ha deixat la possibilitat que els bisbes puguen permetre la comunió als divorciats tornats a casar. I és que el camí de l´Església és, com deia l´Abat Cassià, no donar mai ningú per perdut definitivament. És tracta d´evitar els judicis i de no condemnar, sinó d´acompanyar, sobretot les famílies que porten tantes ferides al seu si.

Com ha dit el papa, "la misericòrdia és la biga que sosté l´Església", i per això Francesc ha criticat aquells que es comporten com a "controladors de la gràcia i no com a facilitadors". Amb aquesta exhortació, el papa ens presenta l´Església, no com una duana, sinó com una llar paterna, on hi ha lloc per a tots.

L´exhortació "L´alegria de l´amor" consta de 300 pàgines i 9 capítols i acaba amb una pregaria a la Sagrada Família. A més de les cites d´altres papes i dels Sínodes, aquest text inclou també frases d´Eric Fromm, Martin Lhuter King, Jorge Luis Borges o Mario Benedetti.

En el primer capítol, anomenat "A la llum de la Paraula", el papa utilitza diverses referències bíbliques sobre la família.

En el segon dels capítols, "Realitat i desafiaments de les famílies", el papa Francesc tracta de les diverses formes de família que hi ha, tot reconeixent "la gran varietat de situacions familiars que poden brindar certa estabilitat". El text reconeix "les unions de fet o entre persones del mateix sexe". El papa no vol que l´Església anatemitze les famíles i per això creu que "no té sentit quedar-nos en una denúncia retòrica dels mals actuals". El papa demana una actitud humil i realista per afrontar els problemes actuals que afecten les famílies, sense condemnes, sense judicis. El papa, evidentment, defensa la vida humana i la paternitat responsable.

El tercer capítol, "Vocació de la família", tracta de les situacions difícils i de les famílies ferides. Al mateix temps, el papa rebutja l´eutanàsia i la pena de mort.

El quart capítol, "L´amor en el matrimoni", i a la llum de la primera carta als Corintis (1C 13:4-8) el papa presenta el matrimoni com un amor servicial i compassiu, amable i confiat. També hi ha una defensa de la "dimensió eròtica de l´amor".

En el capítol cinc, "L´amor que es torna fecund", el papa parla de la paternitat responsable, que "no és procreació il·limitada" i del feminisme.

Al capítol sis, "Algunes perspectives pastorals", el papa posa l´accent en la falta de preparació dels capellans per tractar els problemes de la família, alhora que destaca "l´experiència de la llarga tradició oriental dels capellans casats". El papa reconeix també que quan hi ha violència, la separació és inevitable, i a més, desataca la necessitat d´acollir i acompanyar pastoralment els divorciats i els separats. El papa ens recorda que els tornats a casar no estan excomunicats i que per tant són part de l´Església. En aquest capítol també hi ha el tema de les agilitzacions de les nul·litats matrimonials. El papa destaca que, pel que fa a l´homosexualitat, "tota persona, independentment de la seua tendència sexual, ha de ser respectada en la seua dignitat, i acollida amb respecte", evitant una discriminació injusta. Però també mostra la seua preocupació per l´equiparació de les unions homosexuals amb el matrimoni.

El capítol set, "Enfortir l´educació dels fills", tracta de la formació sexual en la maduració i el creixement dels fills.

El capítol huit, "Acompanyar, discernir i integrar", està centrat en la necessitat de fer costat aquelles famílies que, en la seua fragilitat, tenen múltiples ferides, donant-los de nou, confiança i esperança. El papa vol que l´Església siga un autèntic "hospital de campanya", per curar les ferides dels qui estan ferits i per acollir tothom.

Finalment el capítol nou tracta de l´"Espiritualitat matrimonial i familiar".

Aquesta exhortació, que presenta una visió realista i plena de comprensió sobre les famílies, vol ajudar aquesta realitat a fer camí, al si d´una Església que escolte abans de parlar, que siga capaç d´acollir sense jutjar i de perdonar sense condemnar.