Les violències masclistes no han estat mai una prioritat política per als governs del Partit Popular. Els fets ens donen la raó quan, amb l´excusa de la crisis, han desmantellat el poc que s´havia aconseguit i han deixat la llei orgànica 1/2004 sobre mesures de protecció integral contra la violència de gènere sense recursos de cap tipus. Cal recordar també que, al seu moment, el propi PP va interposar recurs d´inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional contra esta meteixa llei que no va prosperar al no donar-los la raó el tribunal.

A la Comunitat Valenciana també el Govern del Partit Popular va aprovar la llei 7/2012 de la Generalitat, Integral contra la Violència sobre la Dona, però es va quedar només es una operació de maquillatge perquè va néixer ja sense pressupost. Si no s´inverteix en sensibilització, ni en formació, ni en prevenció, poques coses és poden fer. Bé sí, continuar soterrant a les dones assassinades per eixe terrorisme masclista que mata molt més que ETA per exemple. I sí, ja sé que a molta gent no li agrada que algunes persones ens referim a esta xacra que ens assassina amb el terme de terrorisme, però és que ho és, almenys per a mi.

Afortunadament, hi ha gent que té una altra forma de governar i que té les coses molt més clares i que dins de les seues competències sí pot actuar i ho fa. I a més de forma transversal que és com més visible i més fàcil aplega al conjunt de la ciutadania. Estic parlant de la Diputació de València, que ha ficat la lluita contra la violència masclista no sols a l´agenda política, si no que a més ho ha convertit en un tema prioritari i transversal.

No parle només de les més de 800 falles que és varen sumar a la campanya ficada en marxa per la corporació provincial «Falles 2016, no a la violència de gènere». Parle també del Pla Estratègic contra la Violència de Gènere que s´ha el·laborat i que ja està en marxa. En este pla és contemplen mesures com l´elaboració de plans d´igualtat municipals, col·laboració en matèria coeducativa amb els centres escolars, programes de transformació social, programes de desenvolupament rural, programes de salud per a les dones, programes d´ocupació i el que és mes important, un programa de cultura per a la igualtat, perquè no podem perdre de vista que les violències masclistes són, com diu la llei orgànica abans esmenteda a la seua exposició de motius: «El símbol més brutal de la desigualtat existent (entre dones i homes) a la nostra societat».

A això se´n diu voluntat política. I Jorge Rodríguez, president de la Diputació de València i Isabel García, diputada delegada de Joventut, Esports i Igualtat així ho estàn demostrant. Gràcies en nom de totes les dones i xiquetes per eixa inequívoca voluntat política.