16 de abril de 2016
16.04.2016

D'aquella esquerra

16.04.2016 | 04:15

En vespres de la Fira del Llibre s´han presentat dos llibres amb analogies i diferències i que ens recorden aquella esquerra que aspirà a un canvi revolucionari. El primer en apareixer ha estat una mena de relat novel·lat que te de protagonista a un jove proletaritzat, que no és altre que el seu autor, Juanjo de la Asunción, qui a principis dels setanta s´enrola en l´Organització d´Esquerra Comunista, acabant com un dels líders de les vagues de la construcció dels anys 76 i 77. L´altre és el resultat de la tasca de l´etnòloga Josepa Cucó, que ha centrat la seua feina en l´anàlisi de la trajectòria del Moviment Comunista i la seua final transformació ja en durant la democràcia en l´entitat de dinamització Revolta.
El fenomen de l´esquerra revolucionaria ha estat més que oblidat, en part degut a que no entrà dins dels esquemes existents o a l´ús i també perquè ni a l´esquerra majoritària ni a la no tan majoritària representada per la vesant oficial comunista, lis ha convingut. Aquesta circumstància fa que els dos llibres trenquen la tònica general, puix a més a més d´aportar elements historiogràfics sobre el nostre antifranquisme, ens mostra alguns trets que al dia d´avui encara podem apreciar presents en el camp de l´esquerra plural.

Els dos llibres tenen en comú evidenciar la generositat i entrega de la militància revolucionaria i alhora també els seus excessos o errades. La contribució de aquestos dos versions de l´esquerra, que ja tardiament al 1979 confluirien en una fusió in extremis, fou haver impulsat les reivindicacions per les millores de vida i la conquista de les llibertats. El seu messianisme, subjectivisme, la poca visió per abordar les aliances, més el sectarisme envers els altres, conduirien a aquesta esquerra a la seua marginació del procés de transició.

Allò doncs que avui pot resultar alliçonador és que va haver-hi una esquerra que apostà per l´utopia, les utopies si voleu, incloent-hi la emancipadora nacional, però que no encertà a l´hora de situar en cada moment com caminar cap eixa utopia, o siga relacionar els objectius a llarg termini amb el dia a dia. Amb la perspectiva del temps estem en condicions de valorar millor tant allò que va haver de positiu com allò altre que va haver-hi de sectari i equivocat. Observant també el present puguem tanmateix reconèixer encara alguns tics que nous fenòmens emergents reprodueixen al sobrevalorar les possibilitats i veure´s com posseïdors de l´única veritat. Com es pot comprovar, revisar el passat resulta bastant útil també com eina de present.
El dos llibres tenen per títols «Rapsòdia en Rojo, anticapitalistas en Valencia 1970-77» i «De la utopia revolucionaria al activisme social. El Moviment Comunista. Revolta i Cristina Piris».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine