19 de abril de 2016
19.04.2016

Josep Massot, Doctor Honoris Causa per la Universitat de València

19.04.2016 | 04:15

Els monestirs benedictins i cistercencs han estat sempre espais de fe i d´espiritualitat i també de cultura. Només cal recordar els scriptoriums medievals i les biblioteques monàstiques, amb el treball pacient dels monjos copistes. Diumenge passat en aquestes mateixes pàgines hi havia una notícia sobre el monjo vila-realenc, P. Rafel Barruè, prior de Poblet i les tombes reials d´aquell monestir. I és que la vida monàstica ha estat sempre un lloc de cultura. Així es va vore el divendres dia 15, quan amb l´entrada solemne del rector i dels doctors al Paranimf de la Universitat de València, i amb el cant del Veni creator, va començar l´acte acadèmic d´investidura del P. Josep Massot, monjo de Montserrat, com a Doctor "Honoris Causa.

Presentat, amb una excel·lent laudatio, pel Dr. Vicent Simbor, que repassà la trajectòria i l´obra d´aquest eminent monjo de Montserrat, el P. Massot va ser investit Doctor Honoris Causa, de mans del rector Esteban Morcillo. Després de la seua investidura, el P. Josep Massot llegí la seua Lectio, centrada en "l´Obra del Cançoner Popular i les terres valencianes".

El P. Massot començà el seu discurs recordant la seua primera estada a València, el 18 d´abril de 1975, per tal de presentar, juntament amb Joan Fuster, el segon volum de l´edició catalana del "Viatge pintoresc i històric" d´Alexandre de Laborde, publicat per l´Abadia de Montserrat. El P. Massot recordà també, que va ser Joan Fuster que li va fer d´amable cicerone per la València de nit, fent-li conèixer "persones destacades del món cultural", i ensenyant-li "alguns racons característics de la ciutat vella".

El P. Massot recordà en el seu discurs d´investidura, que a més de tindre relació amb les Universitats de València, Castelló i Alacant, també havia estat en contacte amb d´altres indrets del País Valencià, "com Sueca, Gandia, l´Alcúdia, Alginet, Elx o Xàtiva".

El P. Massot va resumir a la seua Lectio, "les vicissituds d´una gran empresa cultural a la qual, per circumstàncies ben inesperades", ha dedicat molts anys de la seua vida i que en la seua "multiplicitat, inclou un bon nombre d´aspectes relacionats amb les terres valencianes". L´immens treball del P. Massot ha estat l´estudi de l´Obra del Cançoner Popular de Catalunya, "patrocinat a partir de 1921 pel mecenes Rafael Patxot i Jubert", projecte que va acabar "sobtadament el juliol de 1936 quan es va produir l´aixecament civicomilitar que va donar lloc a la guerra de 1936-1939".

El P. Massot va recordar que va ser Patxot, nascut a Sant Feliu de Guíxols el 1872, qui reuní el dia de Reis de 1922, al Palau de la Música Catalana, "una magna reunió per mirar d´aplegar al seu entorn la cooperació de tots aquells entitats i persones que coneixen, conreuen i estimen la Cançó tradicional del nostre poble". El P. Massot va recordar que un dels qui va acudir a eixa reunió va ser el valencià Eduard López-Chàvarri.

La primera circular d´aquesta magna empresa, la "Circular-proclama", va ser enviada a "91 adreces diferents de la província d´Alacant, unes 109 a persones i entitats de la capital i província de València, i 57 a la capital i província de Castelló". Degut a això, a l´oficina de l´Obra del Cançoner Popular van arribar diversos materials, com "un número extraordinari de la Correspondència de Valencia", de gener de 1925, on hi havia un article amb melodies sobre cançons i danses valencianes". Per altra part, López-Chàvarri envià "una sèrie de cançons populars valencianes recollides per ell". També el músic Manuel Palau i Boix, de Montcada, "deixà en préstec a l´Obra, un aplec de melodies de cançons i danses valencianes". Altres materials, recollits a Cocentaina, Ontinyent o Alcoi, arribaren al músic valencià Joaquim Sansalvador i Cortés, nascut a Cocentaina el 1900, i que en aquell moment estudiava a l´Escola Municipal de Música de Barcelona, que va presentar al concurs convocat per l´Obra del Cançoner Popular de Catalunya, el 1922, l´obra, "Recull de cançons populars valencianes".
Posteriorment, en el concurs de 1924 convocat per l´Obra del Cançoner Popular, "hi hagué una bona presència valenciana", com el recull anomenat "Música popular valenciana", o el "Cançoner infantil de Cocentaina".

A més dels concursos, l´Obra del Cançoner Popular de Catalunya "va encarregar una setantena de missions de recerca per tot el Principat, per la Catalunya del Nord, pel País Valencià i per les Illes Balears, que permeteren de recollir un nombre immens de tonades i lletres de cançons, amb un interès especial en les cançons llargues ara anomenem balades, però sense oblidar els balls, les cançons infantils, les cançons de treball, les cançons religioses, especialment els goigs, etc. "

Uns anys abans, el 26 de juny de 1922 el consell consultiu de l´Obra del Cançoner decidí organitzar tres missions, una de les quals "s´encomanaria a En G. Gomà per les terres de València". I el 1923, el bibliotecari Àngel Aguiló i Miró passà a l´Obra del Cançoner, "una bona part dels materials folklòrics aplegats pel seu pare, Marià Agiló i Fuster", que ja havia fet diverses enquestes el 1854, no només a València sinó també a "Catarroja, Alfafar i Massanassa". Com recordà el P. Massot, el 1864 "va passar una setmana a Alacant, Elx, Alcoi, Albaida, Xàtiva i a València". Per això, com digué el P. Massot, "no és estrany que a les seues carpetes hi haja referència a València i cançons recollides a diversos indrets del país, moltes de Borriana i de València, i algunes recollides a Dénia per Roc Chabàs".

Altres valencians que van col·laborar en l´Obra del Cançoner, concretament en el treball de recerca, van ser "Francesc Piñol de València, mossèn Eloi Ferrer de Vila-real, mossèn Manuel Milian i Boix i Tomàs Remon, de Morella, Josep Mª Palau de Benicarló, mossèn Pasqual Bono de Vinaròs, Àngel Sànchez Gozalbo de Castelló de la Plana, mossèn Joaquim Garcia d´Oriola, Carles Salvador i Guillem Colom de Benassal i mossèn Juli Martí de Sant Mateu".

El discurs del P. Massot acabà reconeixent l´aportació de tot aquest material de cançons, danses i llegendes populars a la "cultura de les terres on és parlada la nostra llengua", aconseguint-se d´aquesta manera "un fons immens de material folklòric popular", que el P. Josep Massot ha estudiat durant anys.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine